Qui va ser
Sant patró juntament amb s. Vito, de la ciutat de Recanati (Macerada), el seu culte és antiquíssim i molt difós a les les Marques, en particular a les províncies de Macerada i Ascoli Piceno. Però malgrat que sigui o hagi estat titular d'innumerables esglésies, abadies, capelles, contrades, carrers, parròquies, monestirs, santuaris, altars, etc. situats també en la veïna Úmbria, sobre s. Flaviano bisbe de Ricina, incumbeix la incertesa històrica sobre la seva identitat, que en va tants estudiosos al llarg dels segles, han tractat d'aclarir. Encara avui és identificat diversament segons els llocs en què és venerat i segons el seu estat de bisbe i màrtir. És estat per molts reconegut com a s. Flaviano patriarca de Constantinoble († 449) percosso i mort en exili (celebrat el 17 de febrer), mentre a altres i de la tradició local és indicat com a bisbe de Ricina, colònia romana que les seves ruïnes es veuen prop de Vila Potenza a algun km al nord-oest de Macerada. Hauria viscut en el segle III i martiritzat realment a “Helvia Ricina” de què era bisbe, potser un 24 de novembre, dia fixat per la seva celebració d'un altre bisbe de Helvia Ricina del segle IV, s. Claudi, que va fer també erigir en el seu honor la primera església. La ciutat va ser destruïda pels Gots en el segle V-VI i els seus habitants obligats a emigrar cap a llevant a una quindicina de km de distància, sobre el territori de l'actual ciutat de Recanati, on van difondre el culte de s. Flaviano. Alhora altres grups de fuggiaschi, portant amb ells les relíquies del sant, es van traslladar a onze km a l'oest, en direcció de Tolentino, erigint un oratori en el seu honor sobre un lloc que en el passat havia estat ja utilitzat pel culte d'alguna divinitat pagana; de seguida va ser edificat el monestir benedictí de Rambona, en el qual serien encara avui conservades les relíquies de s. Flaviano en la cripta i deposades en un antic sarcòfag, risalente segons els arqueòlegs, al segle IV. Això seria cert, mentre per les relíquies conservades a Recanati hi hauria molts dubtosos; com per tot la resta també sobre el sarcòfag hi ha hagut tantes interpretacions sobre la procedència, la més versemblant és que quan els ricinesi van arribar a Rambona l'hagin trobat ja, potser en la cova adjacent l'actual cripta i on segons la tradició es portava a pregar s. Amic abat de Rambona. El sarcòfag amb les restes de s. Flaviano ha estat retingut fins al 1929 contenente les soles relíquies de s. Amico, però diversos reconeixements científics i arqueològics han establert que en una bresca a part d'hi ha altres relíquies, que es creu siguin de l'antic titular de l'abadia de Rambona, al seu temps inclosa en la diòcesi de Camerino i fundada a finals del segle IX de Ageltrude († 923), esposa de Guido III († 894) rei d'Itàlia i emperador d'Occident. El culte de s. Flaviano bisbe va ser per segles florescents i recordat el 24 de novembre, però a finals del segle XV el culte havia esdevingut bastant feble a Recanati; el 1483 la ciutat va ser colpejada per una epidèmia de pesta i el consell ciutadà va instituir una processó en el dia de la seva festa i amb la seva intercessió aplacar la ira de Déu; en aquella ocasió, el 24 de novembre de 1483, el dotto pare Bonfini ascolano, pronunziò un cèlebre panegíric de s. Flaviano, contribuint en mode determinant a enfortir-ne el culte. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2005-02-23
Font: santiebeati.it