Qui va ser
Bassa Engadina (Suïssa), VII segle Llegendari sacerdot suís, rector de Remus, viscut en el segle VII. Segons la llegenda, Florin va néixer en la curtis de Valfur a Matsch en l'alt val Venosta; era un servent dels pobres, pels quals transformava l'aigua en vi. Va ser ermità i predicador a Ramosch. El seu culte va començar aviat: ja el 720, Santa Otmar de San Gallo administrava a Coira un santuari dedicat a sant Florin. El 930 és esmentada per primera vegada l'església de sant Florin a Ramosch, on officiava el sacerdot Hartpert, que poc temps després que va esdevenir bisbe de Coira. Hartpert va donar al culte de Florin nou slancio. El segle XI va ser el període aureo de les pelegrinacions a Ramosch. La primera versió escrita de la Vita de Florin, redactades en el segle XII, representa malgrat l'estil hagiogràfic una útil font d'informacions històriques. Patronato: Matsch, Remus (actual Ramosch), Diòcesi de Coire, Bassa Engadina (Suïssa) Emblema: v Martirologio Romano: A Ramosch en Rezia, en el territori de l'actual Suïssa, sant Florino, sacerdot, que va esperar amb fidelitat a la cura parroquial.
En la seva lletra apostòlica “Tertio mil·lenni adveniente”, el papa Joan Pau II ha recordat la importància que els sants ocupen en la vida de l'Església i a sostingut que calgui que es faci el possible perquè també en les Esglésies locals no vagi perdut el seu record. Acollint aquesta invitació l'estudiós Gian Fraco Schubiger ha recollit tota la documentació possible concernent la santedat helvètica d'aquests dos mil anys de cristianismes. Per tant realment entre els sants viscuts en el territori de l'actual Suïssa es col·loca aquest personatge gens offuscato de les llegendes, San Florin. El seu nom és tot el dia molt difós entre la població de Romania, encara que no es pot absolutament constatar una correlació entre tal fenomen i el culte del sant. Més precisament l'existència terrena de Florin és collocabile en la Baixa Engadina, una vallata dels Alps Rètics rics de boscos i de pastures, situada en el cantó dels Grisons. Les “vitae” de San Florin no posseeixen desgraciadament algun fonament històric; són bastant de les llegendes edificants i potser divertides. Florin hauria estat fill d'un pare britànic i d'una mare jueva conversa al cristianisme, que el pare hauria conegut a Roma durant una pelegrinació. La parella s'hauria establert a Matsch, en el Vintschgau en Bassa Engadina, on Florin hauria nascut. Alexandre, ocupat de Remus (actual Ramosch), hauria estat encarregat pels pares de l'educació de Florin, que, ordenat capellà, va esdevenir més endavant el successor del seu mestre com a rector de Remus. L'exercici del seu ministeri va deixar en herència el record d'una vida impregnada de santedat. A la seva mort els habitants de Matsch, el seu país natal, haurien volgut apoderar-se de les seves despullades, però els de Remus sventarono el seu pla deposant el cos de Florin en un senzill taüt de fusta en una fossa del fossar del país. Per sota d'aquesta va ser col·locada una altra caixa ricament adornada, contenente simplement una bella casula, el vestit propi del presbitero en la celebració del Eucaristia. Els fidels de Remus gioirono en el veure els de Matsch partir amb el taüt buit i van edificar aleshores en agraïment una església en honor del seu sant. En el segle VIII Otmar supplì el rector de Remus, que la seva església parroquial era dedicada realment a San Florin. Amb això es tanquen les notícies que es tenen a sobre d'ell. Florin, celebrat el 17 de novembre, és patró secundari de la Diòcesi de Coire i especialment de la Baixa Engadina. En el tresor de la catedral de Coire es conserva un esplèndid bust-reliquiari gòtic de San Florin. Autor: Fabio Arduino ______________________________ Afegit/modificat el 2005-01-30
Font: santiebeati.it