Qui va ser
Kaefernburg, Arnstadt 955 sobre - 9 d'octubre de 1045 Martirologio Romano: A Břevnov a Bohèmia, deposició de sant Guntero, ermità, que, rebutjats els plaers mundans, es va retirar en un primer moment en el refugi de la vida monàstica i de seguida també en el profund aïllament dels boscos entre Baviera i Bohèmia, on va viure i va morir tan unit a Déu quant lluny dels homes.
Va néixer al voltant del 955 d'una noble família de la Turíngia, probablement a Kaefernburg, prop de Arnstadt. Dels primers cinquantanni de la seva vida se sap ben poc, tanmateix era illetterato i s'havia donat a la vida militar. En el febrer o març del 1006, de tornada d'una pelegrinació de penitenza a Roma, es fa convergit en el monestir benedictí de Niederaltaich, renunciant als seus béns en favor del monestir de Goellingen, filial de Hersfeld. L'esdeveniment va suscitar gran sorpresa, i és enregistrat també per Lamberto de Hersfeld: «1006 Guntherus, nobles vir de Thuringia, monachus factus est Herveldiae, sed postea a Altaha transivit consilio Gotehardi abbatis». Guntero de Niederaltaich es va traslladar per poc temps a Goellingen, però la vida cenobitica no ho va satisfer, sí que el 1008 va triar aquella ermitana, retirant-se en els boscos bavaresos. El 1011 es va establir en rodalia de Rinchnach, on el 1012 va ser assolit per altres monjos de Niederaltaich, amb els quals va formar una comunitat. La seva església va ser beneïda pel bisbe de Passau, el 29 d'agost de 1019. Cada monjo vivia en una cel·la pròpia, però pregaven i menjaven en municipi. La vida de la comunitat és descrita per Arnoldo de Regensburg en l'II volum de la Vita Emmerami, composta al voltant del 1036, i de Wolfher de Hildesheim, en les dues redaccions de la seva Vita Godehardi episcopi, respectivament del 1034 i del 1054. El 1° de gener de 1029, l'emperador Corrado II va fer una donació a l'església de Rinchnach «a Guntherio monacho inibi primitus heremiticam vitam ducente constructam en honore victoriosissimae crucis sanctaeque Dels Genitricis Mariae necnon b. Iohannis Baptisiae en usum fratrum ibi Deo sub regula S. Benedicti servientium...». Guntero va dur a terme també una activitat missionera entre els Hongaresos, Eslaus i Bohemis; sent parent de la reina Gisella d'Hongria, va ser probablement per la intervenció d'aquesta qual rei Stefano, el sant, ho va convidar a Hongria a prendre part en l'obra de la conversió dels Hongaresos. El primer viatge de Guntero a Hongria va tenir lloc el 1015 o 1016, però segons la Vita S. Stephani regis Ungarorum de Hartwick, Guntero hi soggiornò diverses vegades. Per la seva iniciativa el rei va fundar l'ermita de Bakonybél, on va viure retirat per un cert període també Gerardo, bisbe de Csanàd. Guntero funse de conseller de Corrado II en les seves empreses directes a la conquesta de Borgonya; en el gener del 1040 va participar en el placito d'Augusta; Enric III, que es diu llegat a Guntero de relacions d'amistat, en aquell mateix mes va donar la defensa de Rinchnach amb tots els seus béns al monestir de Niederaltaich. Sempre el 1040 Guntero funse de legat de l'emperador en la guerra d'aquests sostinguda contra el duc de Bohèmia és segons el «Annalista Sassone», el restabliment de la pau pertany en part a la seva intervenció. Guntero va deixar Rinchnach el 1040 i es va retirar en solitud pels darrers cinc anys de la seva vida. Va morir novantenne, el 9 d'octubre de 1045 i va ser sepolto en el monestir de Brevnov, prop de Praga. Va ser ben aviat honrat de públic culte molt viu en el segle XIII. Encara que el procés de canonització no hagi arribat mai a una conclusió, es poden en canvi citar de les testimonis indirectes d'una confirmació del culte. A Niederaltaich si en celebra la festa el 9 d'octubre amb el ritu de segona classe, mentre a Passau amb ritu de tercera. Imatges del sant es troben a Rinchnach i a Dobravada on va morir. Les seves relíquies es dispersero el 1420 en la devastació ussita. La font principal de la història de Guntero és la Vita Guntheri Eremitae auctore anònim.
Font: santiebeati.it