Qui va ser
450/51 - 539/40 sobre N ato a Borgonya d'una família senatorial gal·la-romana, va ser comte de Autun per quaranta anys. Quedat vidu, per la seva vida ascètica va ser triat bisbe de Langres, però es va traslladar a Digione, on va retrobar el cos de sant Benigno i ho va custodiar en una església d'ell edificada. Va ser present a diversos concilis i va fundar l'abadia de San Benigno, dotant-la dels seus béns. Va morir el 539-40, mentre es portava a Langres, i va ser sepolto a Digione. Va ser un home just, sever però també caritatiu, i la seva fama de santedat va ser tramandata dels seus descendents, entre què sant Gregori de Tours.
Nascut vers el 450-51 d'una família senatorial gal·la-romana, Gregorio va esdevenir, encara jove, comte de Autun i va mantenir aquella càrrega quaranta anys. Quedat vidu, per la seva vida ascètica va ser triat (506-507) bisbe de Langres, però va anar a risiedere a Digione, havent estat devastada la seva ciutat episcopal. Va retrobar el cos de sant Benigno i per custodiar-ho va edificar una església consagrada el 535, després, per servir aquesta, va fundar l'abadia del mateix nom que va dotar de béns trets del propi patrimoni. Va ser present als concilis de Epaone (517), de Lió (519), de Clermont (535), es va fer representar al d'Orleans (538) i va signar la lletra del concili de Clermont al rei Teodeberto. Va ser també en correspondència amb sant Avito de Vienne. Va morir el 539-40 mentre es portava a Langres, però va ser reportat i sepolto a Digione. Venanzio Fortunato va compondre el seu epitaffio. Dels tres fills tinguts per la dona Armentaria, el primer, Titrico, li va succeir, el segon va ser pare de santa Eufronio, bisbe de Tours, i el tercer va ser avi de sant Gregori de Tours, el qual no falta de subratllar la fama de santedat del seu avantpassat. És celebrat el 4 de gener.
Font: santiebeati.it