Qui va ser
Sevilla, Espanya, 25 de febrer de 1877 – Madrid, Espanya, 4 de gener de 1940 Manuel González García, nascut a Sevilla d'humils pares, per mantenir-se als estudis en seminari va haver de treballar com a criat; el 21 de setembre de 1901 va ser ordenat sacerdot. L'any després, davant d'un altar desordenat i brut en una església a Palomares del Río, va provar compassió per Jesús present en el Eucaristia, tanmateix així descurat: contràriament als deixebles en el Getsemani, no va fugir. No ho va fer si més no el 1915, quan, nomenat bisbe de Malaga, va viure en primera persona la tragèdia de la guerra civil espanyola. Va haver d'intervenir la Santa Seu per posar-ho al segur abans a Madrid, d'on va continuar a guiar la seva diòcesi, després a Palencia, de què va ser nomenat bisbe el 1935. Va morir cinc anys després, el 4 de gener de 1940, a Madrid. La seva herència contínua encara avui en la Família Eucarística Riparatrice. Ha estat beatificat per sant Joan Pau II el 29 d'abril de 2001. El 3 de març de 2016 papa Francesc ha autoritzat la promulgació del decret amb què li ha estat reconegut un segon miracle, obrint el carrer a la seva canonització, fixada després de diumenge 16 d'octubre de 2016. Les seves restes mortals són venerats davant de l'altar del Santíssim Sagrament de la catedral de Palencia, on va voler ser sepolto.
Martirologio Romano: A Madrid a Espanya, beat Emanuele González García, bisbe: pastor egregio segons el cor del Senyor, va promoure amb summe zelo el culte de la santíssima Eucaristia i va fundar la Congregació de les Monges Missioneres Eucarístiques de Natzaret.
Els primers anys i la formació sacerdotal Manuel González García va néixer a Sevilla el 25 de febrer de 1877, quart dels cinc fills de Martín González Lara, fuster, i de la seva dona Antonia, sarta i casalinga. En la infantesa va formar part dels “seises”, grup de nens de la catedral de Sevilla encarregades de danzare davant del Santíssim Sagrament en el transcurs de solemnes processons. Aviat va madurar en ell el somni d'esdevenir sacerdot: és narrat que va sostenir d'amagat dels pares els exàmens per entrar en el seminari diocesà, on va ser admès el 1889. Va ser exemplar en l'estudi i en la vida comunitària, sent ordenat sacerdot el 21 de setembre de 1901 de l'arquebisbe de Sevilla, després cardinal, Marcelo Spinola y Maestre (Beato des del 1987). L'experiència de gràcia a Palomares del Río Inicialment va dur a terme el seu ministeri en petits llogarets de la província de Sevilla, com el de Palomares del Río, on va passar l'experiència que li va canviar la vida. Carregat d'esperances i d'optimisme, don Manuel s'havia dirigit cap a aquella ciutadana per una missió popular, però els seus somnis es van infringir davant de la dura realitat: l'església queia a peces i l'altar major jeia en la incúria. Així va escriure temps després: «Em vaig portar directament davant del tabernacle… i, que tabernacle, Déu meu! Que esforci van haver de fer colà la meva fe i el meu coratge per no tornar-me'n de corsa a casa meva. Però, no vaig fugir. Allà, en genoll… la meva fe veia un Jesús tan taciturn, tan pacient, tan bo, que em mirava… que em deia tantes coses i me'n demanava de més; una mirada, el seu, en el qual es reflexionava tota la tristesa que emergeix de l'Evangeli… La mirada de Jesús en aquests tabernacles és una mirada que es fixa en l'ànima com un clau i no s'oblida mai més. Aquest va esdevenir per mi com el punt de sortida per veure, entendre i preveure tot el meu ministeri sacerdotal». L'Obra dels Tabernacles-Calvaris Del 1902 al 1905 va ser capellà de l'asil de les Petites Monges dels Pobres, fins que, a només 28 anys, no va esdevenir abans vicari economo i després arciprete de la parròquia de San Pere de Huelva. Va cobrir aquest encàrrec per 10 anys, aportant notables canvis en la parròquia i a la ciutat de Huelva, esdevenint famós en tota Espanya per les seves iniciatives apostòliques. Divendres 4 de març de 1910 va decidir compartir amb algunes parroquianes, durant un retir mensual ells dedicat, una intuïció que havia tingut: «Permeteu a mi, que invoco moltes vegades la sol·licitud de la vostra caritat a favor dels nens pobres i de tots els pobres abandonats, d'invocar avui la vostra atenció i la vostra cooperació en favor del més abandonat de tots els pobres: el Santíssim Sagrament. Hi demano una almoina d'afecte per Jesús Sacramentato… per amor de Maria Immaculada i per amor d'aquest Cor així mal correspost, hi demano què esdevingueu les Marie d'aquests tabernacles abandonats». Va sorgir així doncs l'Opera de les Tres Marie i dels Deixebles de San Giovanni, dita també Obra dels Tabernacles-Calvaris, que els seus adherents es comprometien a donar i buscar companyia a Jesús en el Eucaristia, especialment on era abandonat més. En el mateix any va sorgir també una secció per nens, la Reparació Infantil Eucarística. La difusió de l'Obra en altres diòcesis espanyoles i a Amèrica va ser incentivada per la fundació de «El Granit d'Arena» («El granello de sorra»), el seu òrgan oficial. Don Manuel va decidir així doncs de demanar l'aprovació al Papa: el 28 de novembre de 1912 va venir així doncs rebut per sant Pius X, que ho va beneir i el va encoratjar. El bisbe màrtir dels Tabernacles abandonats El seu successor, papa Benet XV, ho va nomenar el 6 de desembre de 1915 bisbe titular de Olimpo i auxiliar de la diòcesi de Malaga, de la qual, el 1917, va esdevenir administrador apostòlic. Mentrestant a la seva Obra eucarística s'afegia un nou tassello: els Missioners Eucarístics Diocesans, sacerdots, que la seva donada de fundació és el 9 de gener de 1918. El 22 d'abril de 1920 monsignor González va ser triat bisbe titular de la diòcesi de Malaga. Amb prou feines un any després, ajudat per la seva germana María Antonia, va fundar la congregació de les monges Missioneres Eucarístiques de Nazareth, que serà aprovada després el 30 d'agost de 1960. Durant el seu episcopat van començar les primeres avvisaglie de la guerra civil espanyola: l'11 de maig de 1931 grups de revolucionaris van cremar gairebé totes les esglésies de Malaga, appiccando el foc anch
Font: santiebeati.it