Qui va ser
Melazzo (AL), 1004 sobre – Acqui Termes (AL), 2 de juny de 1070 Hi ha una santedat expressada també per fondamenta de pedra sòlida. És el pensament que ve a la ment scorrendo la vida de sant Guido de Acqui, bisbe de la ciutat piemontesa viscut en el segle XI, de què avui se celebra la festa. Nascut al voltant del 1004, Guido provenia de la noble família dels comtes de Acquesana. El 1034 va ser triat pel Capítol bisbe de Acqui. En un temps en què la immoralitat i la simonia eren difoses desgraciadament, el bisbe Guido va posar al centre del seu ministeri el creixement moral i espiritual del seu clergat. I va ser un compromís pel qual va posar en joc també el seu patrimoni personal, elargendo béns a les parròquies per fer sí que els seus sacerdots no fossin assillati de qüestions econòmiques. A més va voler una catedral més àmplia i majestuosa que va dedicar a la Mare de Déu Assunta i va consagrar el 13 de novembre de 1067. Va fundar el monestir de «Santa Maria de Campis». Les cròniques del temps ho descriuen també actiu en el procurar gra a la població colpejada per la fam. Va morir el 2 de juny de 1070 i és sepolto en la catedral de Acqui. (Passar) Patronato: Acqui Termes (AL) Etimologia: Guido = istruito, de l'antic alemany Emblema: Bastone pastoral, Mitra Martirologio Romano: A Acqui a Piemont, sant Guido, bisbe.
A la mort del bisbe Durone, des del 15 de gener de 1033 la diòcesi acquese va restar vacant per un any i dos mesos. A mitjan març del 1034 el Capítol va triar per fi bisbe a la unanimitat Guido, pertanyent a la noble família dels comtes de Acquesana. L'elecció va passar “plaudente populo”. El Pedroca, bisbe de Acqui del 1620 al 1631, en “Solatia” refereix sobre el seu compte: “Fill de molt nobles i molt cristians pares de la família dels Comtes de Acquesana que posseïen molts béns i títols en Melazzo, on va néixer, sembla, el 1004. Orfe de pare i mare, després d'una diligent i rigorosa educació en família, es va portar a Bolonya pels estudis superiors”. A la seva tornada va rebre la ordinazione episcopal. Va ser consagrat després bisbe del metropolita Eriperto en una època trista per l'Església, en què es propagaven ignorància, immoralitat i simonia. A fonament de la seva obra pastoral va posar la reforma moral i espiritual del clergat diocesà, començant per tant de la reforma litúrgica. Perquè els seus sacerdots fossin menys assillati dels problemes econòmics, en el vast territori de la diòcesi elargì els seus béns a les parròquies existents i en va fundar encara moltes noves. Va ser generós de donacions també amb els monjos, a fi de facilitar-ne l'assistència espiritual també en les campanyes. El bisbe Guido va fundar en Acqui un centre d'espiritualitat i formació per la joventut femenina i a pròpies despeses va fundar el 1037 el monestir de “S. Maria De Campis”, dotant-ho de béns per la seguretat econòmica de les monges, malgrat les greus dificultats causades pels enemics, dels predoni i de les consegüents devastacions. Va voler a més una catedral més gran i majestuosa, que va obtenir amb la contribució dels bisbes Pere de Tortona i Albert de Gènova: la va dedicar a la Mare de Déu Assunta, consagrant-la el 13 de novembre de 1067. Va deixar per fi gran part dels béns que posseïa a ciutat, comprès el “Castelletto”, a la Mensa episcopal per una decorosa residència als seus successors. La tradició ho vol també compromès de persona a procurar gra per les poblacions colpejades per greus fams. Home de gran cultura i generositat, excelses en la reforma jurídica i espiritual de la seva diòcesi. Entre els historiadors és opinió difosa que Guido fos de constitució gracile: colpejat per malaltia, hauria estat mentrestant substituït pel germà Opizzone, bisbe de Lodi. Va morir per fi el 2 de juny de 1070. El seu episcopat va durar per tant ben trenta-sis anys. Les seves despullades descansen avui en un sepulcre situat en la Catedral de Acqui en la capella a ell dedicada, a l'esquerra de l'altar major. El Martyrologium Romanum com consueto commemora també San Guido en l'aniversari del seu naixement al cel, però el municipi de Acqui Termes va presentar a la Santa Seu un prec perquè la seva festa fos transferida per la diòcesi al segon diumenge de juliol: examineu totes les proves necessàries, el procés va acabar amb el decret d'aprovació del culte, emès el 22 de setembre de 1853. Existeixen de Guido una Vita atribuïda a Lorenzo Xutats, escrita cap al 1260 i editada per Giovanni Battista Moriondo, i dos compendis de la mateixa: un en prosa titulat “Brevis translatio” i l'altre en versos, composts per un cert Nan de Mirabello, ciutadà acquese. La comunitat cristiana de Acqui es reconeix encara quina “diòcesi de San Guido”, deixant així caure en segon pis la memòria del protovescovo San Maggiorino, personatge històricament més incert. Autor: Fabio Arduino ______________________________ Afegit/modificat el 2006-05-07
Font: santiebeati.it