Qui va ser
>>> Visualitza la Scheda del Grup a qui pertany Blaj, Romania, 4 de desembre de 1907 – Sighetul Marmaţiei, Romania, 27 de juny de 1953 Ioan Suciu va néixer el 4 de desembre de 1907 a Blaj, a Romania. Després dels estudis teològics complerts en pàtria i a Roma prop del Col·legi Greco de Sant Atanasio, va ser ordenat sacerdot el 29 de novembre de 1931. El 6 de maig de 1940 va ser nomenat bisbe auxiliar de la diòcesi de Oradea Mar; set anys després, va esdevenir administrador apostòlic de la diòcesi de Făgăraş i Alba Iulia. A causa del seu obert dissens amb el règim comunista, demostrat en una sèrie de conferències en les principals ciutats del País, va ser aturat el 28 d'octubre de 1948. Va ser empresonat a Dragoslavele, així doncs en el monestir ortodox de Căldăruşani, per fi en el penitenciari de Sighetul Marmaţiei, on va morir el 27 de juny de 1953, a causa de les privacions i de les tortures patides. Les seves restes mortals van venir sepolti en una fossa comuna. Ha estat inserit en la causa de beatificació que comprenia en tot set bisbes morts del 1950 al 1970, durant la persecució religiosa portada endavant a Romania del règim comunista. La beatificació dels set bisbes ha estat fixada a diumenge 2 de juny de 2019, durant el Viatge Apostòlic a Romania de papa Francesc. La seva comuna memòria litúrgica ha estat fixada al 2 de juny.
Ioan Suciu va néixer el 4 de desembre de 1907 a Blaj, d'una família d'antiga tradició grec-catòlica. El seu pare Vasile era sacerdot, mentre entre els parents per part de la seva mare, Maria Coltor, comptava Ioan Coltor, professor i orador. Va rebre el Bateig i la Cresima vint dies després del naixement. Va freqüentar els col·legis elementals i aquelles secundàries a Blaj. El 1925 va obtenir el diploma de maduresa prop del liceu San Basilio Magno de la mateixa ciutat. En aquell institut va esdevenir amic de Tit Liviu Chinezu, a ell complementar per caràcter: si Ioan era impulsiu, l'altre era més reflexiu. Ambdós van ser enviats a Roma pels estudis teològics, hostes del Pontifici Col·legi Grec de Sant Atanasio. El 1927 Ioan va obtenir el doctorat en Filosofia prop del Col·legi de Propaganda Fidel, mentre el 1932 va esdevenir doctor en Teologia al Pontifici Institut Internacional Angelicum. En aquella ocasió, el dominicà pare Reginald Garrigou-Lagrange, un dels professors, li va manifestar la pròpia apreciació regalant-li l'anell amb el segell de l'Institut. Va ser ordenat sacerdot a Roma el 29 de novembre de 1931 i va celebrar la Primera Messa en la capella de les Monges de la Creu a Monte Mario, en un lloc que, fins a poc abans, havia albergat els cavalls d'un ric romà. A qui li va preguntar el perquè d'aquella tria, va rebatre que també Jesús havia començat en un estable. Va fer per tant tornada a Blaj: del 1932 al 1940 va ensenyar Religió i Llengua italiana al liceu comercial masculí. Va esdevenir així doncs professor de Teologia Moral i de Teologia Pastoral en l'Acadèmia de Teologia. En les seves lliçons intentava infondre entusiasme als alumnes, per fer de manera que es posessin amb totes les forces al servei de Déu. Els joves eren el seu amor més gran. Els anava a buscar, compartint els seus jocs i les seves preocupacions en els anys del creixement. Va destinar seu diverses obres de catechismo i d'espiritualitat i va fundar la revista “Marianistul”, per nens i nois. El 25 de maig de 1940 va ser nomenat bisbe auxiliar de Oradea, amb el títol de Moglena-Slatina a Bulgària, per posar al costat el bisbe titular, monsignor Valeriu Traian Frenţiu. El ordinazione episcopal va tenir lloc el 22 de juliol de 1940. En l'homilia per l'ocasió va declarar de «ser-se compromès amb els interessos eterns de Jesús Crist, amb la seva Església, amb el seu ramat» i de no voler-se mai separar de l'amor del Senyor. A les paraules va fer de seguida seguir els fets quan, el 30 d'agost de 1940, el Segon Arbitratge (o Diktat) de Viena va obligar Romania a cedir a Hongria la part septentrional de la Transsilvània, que comprenia gairebé tot el territori de la diòcesi de Oradea. Monsignor Frenţiu va decidir de risiedere a Beiuș, que era encara dins de les fronteres de Romania. El eparchia va ser confiada al bisbe de Cluj-Gherla, monsignor Iuliu Hossu, com a administrador apostòlic. Monsignor Suciu va quedar a Oradea com auxiliar: malgrat les dificultats de la guerra i aquelles causades pels ocupants hongaresos, va promoure i va actuar nombroses iniciatives de apostolato. El 29 d'agost del 1941 monsignor Hossu va fer la seva entrada com nou bisbe de Oradea. Monsignor Suciu va quedar el seu auxiliar fins que el 1947, després de la tornada de monsignor Frentiu a Oradea, no va ser destinat al eparchia de Făgăraş i Alba Iulia com a administrador apostòlic. Els fidels, tanmateix, començaven a sentir la pressió del règim comunista, que apuntava a unificar l'Església grec-catòlica romanesa junta amb Roma i l'Església ortodoxa. Monsignor Suciu va respondre amb una sèrie de conferències en les principals ciutats del País, declarant la impossibilitat d'un acord entre el cristianisme i el materialisme ateu. El 3 de setembre de 1948 un decret governamental ho va deposar del seu encàrrec i li va ordenar el domicili coatto a Blaj. Monsignor Suciu, en canvi, va prosseguir les visites pastorals i les seves intervencions, amb compromís encara major: només la Santa Seu, repetia sovint, tenia l'autoritat de privar-ho de les funcions episcopals. En el mes de setembre va ser aturat una primera vegada. Conduït a Sibiu, va ser deixat per dos dies sense menjar ni beguda, així doncs va ser alliberat. Va patir una segona aturada, després li van ser sostrets tots els mitjans de transport. A aquell punt va prosseguir les seves visites a peu, exhortant els fidels a no cedir, com de la resta feien tots els altres bisbes grec-catòlics. Aturat el 28 d'octubre del 1948, va ser portat a Dragoslavele i després al Monestir Căldăruşani. En el maig del 1950 va ser portat al Ministeri dels Interiors i en l'octubre del mateix any al penitenciari de Sighetul Marmaţiei o Sighet, on va sofrir gana, fred, malalties i nombroses tortures. Va morir en aquell lloc el 27 de juny de 1953, en la cel·la número 44. Va ser sepol
Font: santiebeati.it