Qui va ser
Issum, Alemanya, 28 de maig de 1852 – Steyl, Països Baixos, 20 de maig de 1903 Cofundadora de la Congregació de les Servidores de l'Esperit Santo. Venerable des del 14 de maig de 1991, Papa Benet XVI ha reconegut un miracle per la seva beatificació el 1° de juny de 2007.
Seria just cridar-la “dona de la santa paciència” i la podrien útilment invocar quants entre nosaltres són impacients, “no estan en la pell” i voldrien cremar les etapes també cap als objectius més nobles i justos. Ella, Hendrina Stenmanns, en canvi, comença a tenir paciència des de nena; i no només per suportar les immancables contrarietats que la vida reserva a tots, però fins i tot per realitzar el somni de la seva vida. Perquè Hendrina, potser gràcies a una tia monja, sent des de petita el desig de fer-se monja. I no una monja qualsevol, però “monja franciscana”, a manifestació que de sempre té les idees clares i és també ben determinada en els seus propòsits. Mentre comença a pacientment esperar l'edat justa per entrar en convent, tant per no perdre temps fa un “noviziato de caritat” en les cases dels pobres de Issum, el petit país alemany del Baix Rin en què ha nascut el 1852. A guiar-la en aquesta pelegrinació de casa a casa són els seus pares, sobretot mama, que a més de criar set fills troba el temps per agafar-se cura dels altres. Acabada el col·legi, aprèn a treballar com tessitrice de seda i contribueix així a enviar endavant la família. Quan “l'edat de convent” arriba, mama es posa malalta i mor i, a ella agonitzant, Hendrina promet d'agafar-se cura de tota la família, de què és la major; així ha de continuar a pacientment esperar i a rimandare la realització de la seva vocació. I no és una espera fa poc, si es considera que abans que tots els seus s'agencin scoccano per ella els 32 anys. Com a mama les ha ensenyat, contínua en el seu exercici de caritat a domicili, vegliando els malalts a la nit i ocupant els ancians, el tot segons les seves possibilitats i amb un inalterable somriure, que fa posar agradable i desitjable cada seva visita. S'inscriu també al Terz’Orde, per viure almenys gens aquella espiritualitat franciscana que encara espera i espera pugui esdevenir un dia la seva norma de vida. Evidentment els projectes de Déu són divergits i aquesta snervante esperada altre no fa que modelar en ella la paciència, que ve a assumir els contorns sempre més definits que autèntica virtut cristiana. La seva carretera es incrocia així amb la d'un aprenent del seu pare que vol esdevenir missioner i que les parla de la Congregació dels Verbiti fundada a Holanda d'un capellà, Arnoldo Janssen, el seu gairebé conterraneo. Hendrina, que ja ha “perdut el tren” amb les Franciscanes, es deixa inflamar de l'ideal missioner i, mentre ajuda aquell giovanotto a preparar el corredo necessari per entrar dels Verbiti, acaba per desitjar d'ésser també ella missionera. El 1884 va així a Steyl, en territori holandès, on el reverendo Janssen, després d'haver fundat la congregació masculina dels seus missioners, està pensant també en una congregació femenina. Però realment perquè encara l'està només pensant, no pot oferir a Hendrina que un bonic període de gavetta, precisament en la cuina del seu seminari, posant-la al costat a una certa Helena Stollenwerk, que d'un parell d'anys fa aquí la criada, en espera també ella d'entrar en la futura congregació de pare Janssen,. En aquesta cuina Hendrina prega sofreix i espera per cinc anys, llargs també per ella, també ja acostumada a tenir paciència i a esperar. El 8 de desembre de 1889, finalment, pare Janssen és en grau d'acollir Hendrina, Helena i altres quatre dones en la nova congregació, a qui dona el nom de Servidores de l'Esperit Santo. Les esperen altres cinc anys, entre postulantado i noviziato, abans de poder emetre els vots. De la nova congregació Helena és la superiora i Hendrina (esdevé monja Giuseppa) la mestra de les novícies, a les quals sobretot ensenya la cosa que millor ha après a fer en la seva vida: tenir paciència. “Vivim ara ara com ara, dia per dia, i deixem el futur a Déu”, els repeteix instancabilmente, mentre ella de si mateixa diu “El meu cor està preparat” i sussurra a cada moviment i a cada seva acció “Vens Esperit Santo”. Quan monja Maria Elena Stollenwerk passa entre les adoradores perpètues (l'altra congregació fundada per Pare Janssen) toca a monja Giuseppa esdevenir superiora de les Servidores de l'Esperit Santo: més que una càrrega és un servei, que exercita amb paciència i amor, però per poc temps. Efectivament ha d'encara aprendre a exercitar la paciència quan la salut vacil·la, el mal les treu les forces i la crocifigge en un llit, fins a que un atac d'asma l'estronca el 20 de maig de 1903, a 51 anys si més no complerts. El 28 de juny de 2008 Mare Hendrina Giuseppa Stenmanns ha estat elevada a la glòria dels altars, on l'han precedida pare Arnoldo Janssen (canonitzat el 2003) i Mare Maria Helena Stollenwek (beatificada el 1995).
Font: santiebeati.it