Qui va ser
VIII segle Ilarione és conegut sobretot pel Cànon a ell consagrat per un innografo de nom Giuseppe que signa en acròstic i que podria ser o l'arquebisbe de Tessalònica, germà de sant Teodoro Studita, o l'escriptor gens més tardà, conegut sota el títol de Innografo (816-886). Aquest Cànon atribueix al sant el títol de màrtir amb relació als patiments d'ell suporteu pel culte de les imatges, però desgraciadament no és indicada l'època exacta. Ilarione va esdevenir egumeno de Pelecete, monestir situat sobre el mont Olimpo de Bitínia, tan sols quan el monestir va ressorgir de les seves ruïnes després de la destrucció efectuada pel famós general Lachanodrachen, governador de la regió, sota Constantí V, el dijous sant del 764. Ja que la persecució va durar fins a la mort d'aquest emperador (775), la restauració no va tenir probablement lloc que sota Lleó IV (775-780). En canvi és possible que un grup de monjos hagi pogut reconstituir-se d'amagat abans de tal època; de totes maneres, Ilarione era probablement en el nombre dels monjos defugits a la tragèdia del 764.
La fama de Ilarione, egumeno del monestir de Pelecete sobre el mont Olimpo de Bitínia, es deu principalment al Cànon a ell dedicat pel innografo Giuseppe, identificable amb l'arquebisbe de Tessalònica o amb l'homònim escriptor posterior. En aquest componiment, Ilarione és definit màrtir pels patiments patits en defensa del culte de les imatges, per bé que l'època puntual de tals persecucions no sigui especificada. El seu nomenament a egumeno de Pelecete va passar només després de la reconstrucció del monestir, destruït el 764 pel general Lachanodrachen sota l'emperador Constantí V. Considerant la duració de la persecució iconoclasta fins a la mort de Constantí V el 775, la reconstrucció és d'atribuir-se presumiblement al regne de Lleó IV (775-780). En canvi, no s'exclou la possibilitat que un grup de monjos s'hagués reconstituït clandestinament abans de tal data, i que Ilarione fosses entre els supervivents de la tragèdia del 764. La seva figura queda embolicada en un haló de misteri, atiant la nostra curiositat sobre els seus esdeveniments i sobre el seu paper en la resistència al iconoclastia.
Font: santiebeati.it