Qui va ser
>>> Visualitza la Scheda del Grup a qui pertany † Paracuellos del Jarama, 28 de novembre de 1936 Martirologio Romano: En localitat Paracuellos del Jarama prop de Madrid a Espanya, beats màrtirs Giovanni Jesús (Mariano) Adradas Gonzalo, sacerdot, i catorze companys, màrtirs, que, religiosos de l'Orde de San Giovanni de Déu, en temps de persecució van ser coronats per gloriosa passió.
En el mes de novembre de 1936 a Paracuellos del Jarrama, a 18 quilòmetres de Madrid, van ser assassinats altres 22 Fatebenefratelli de la comunitat de Ciempozuelos, centre de la província Andalusa. En l'hospital, fundat el 1877 per San Benedetto Menni, eren ingressats i ocupats aproximadament 1200 malalts. Prior de la comunitat era el B. Entre Guglielmo Llop, nascut el 1880 a Villareal, en la diòcesi de Tortosa, i mestre del noviziato era el B. Giovanni Jesús Adradas, nascut el 1878 a Cinquezela, de la diòcesi de Sigùenza. Al començament de la insurrecció militar el comitè marxista de Ciempozuelos va acréixer contra els sacerdots i els religiosos la seva campanya persecutoria. L'Església parroquial va ser profanada i transformada en presó. A la nit els milicians feien sortir de casa els inscrits en la llista negra amb el pretext que havien de ser interrogats pel Comitè revolucionari, i els afusellaven sense pietat en les cunette de les carreteres. Preveient l'empitjorament de la situació, els superiors van procurar el passaport als religiosos, i els van indicar els llocs on haurien pogut eventualment traslladar-se. L'hospital va ser envoltat per milicians armats. Per prudència els Fatebenefratelli es van vestir de seculars. Van ser autoritzats així a anar-se'n on haurien preferit. Van treure de l'església les SS. Sagrament per evitar profanacions. El P. Adradas ho va amagar en els plecs interiors de les botes embolicada en pannilini. Els religiosos es van estrènyer majorment al voltant dels seus superiors i van multiplicar les pregàries. L'hospital va ser incamerato del govern civil de Madrid. L'església va ser tancada després que havien estat trets tots els objectes religiosos i la casa perquisicionada. L'autoritat civil sospitava que en aquesta haguessin estat occultate de les armes. En aquell frangente va arribar de Talavera de la Reina, sobre el Tajo, la feral notícia del martiri del B. Federico Ruble, superior del local Col·legi Apostòlic, nascut el 1862 a Benavides de Orbigo, en la diòcesi de Artoga i a província de Leon, i d'altres tres confrares: 1) el B. Entre Primo Martinez, Vicario Prior, nascut el 1869 a San Romàn de Campezo, en la diòcesi de Viteria i a província d'Alava; 2) el B. Entre Girolamo Ochoa, nascut el 1904 a Goni, a la província de Navarra, de professió cuiner; 3) el B. Entre Giovanni de la Creu Delgado, nascut el 1914 a Puebia d'Alcocer, en la diòcesi de Toledo. Després del 18 de juliol a Talavera els marxistes van començar a aturar les persones que consideraven de dreta. En la tarda del 23 de juliol un grup de milicians va bloquejar l'entrada de la casa dels religiosos. Entre Girolamo va acudir a veure això que estava succeint, però va ser aturat i tingut amb els braços plantejats per aproximadament mitja hora entre broma i empentes. Altres milicians van perquisicionar la casa a la recerca d'armes. A Entre Giovanni de la Creu que els va acompanyar a la porta desil·lusionats, van dir: "Sabem que vosaltres sou intel·ligents, però heu de canviar ofici". En la tarda del 24 de juliol havia arribat a Talavera de Madrid una columna de milicians, "assedegats de justícia popular". L'endemà, al terme de la Messa i de l'esmorzar, el superior va disposar que els Germans es vestissin de seculars. Cap a les deu van entrar de prepotència els milicians en el convent cridant: "Les armes! On són les armes? No ho voleu dir? Tant és el mateix, perquè ningú de vosaltres sortirà viu". I, indicant-los un munt de palla, van dir: "Aquí hi cremarem vius!". En canvi els marxistes els van portar tan sols carrer entre les injúries i les amenaces del populatxo. Quan van arribar a Piazza Mariana, on sorgia el teatre Victoria, transformat en presó, els milicians volien obligar els Germans a aixecar a dalt el cop de puny tancat i a cridar: "Visqui el Comunisme!".A nom de tots tan sols Entre Guglielmo va cridar: "Viva Cristo Re!". Al president del Tribunal del Poble el superior va dir: "Em dic Federico Rubio, són sacerdot, i no sabent fins que haurem de restar aquí, he portat amb mi algunes hòsties perquè, si m'és possible, pugui celebrar la Messa". Els milicians van anar sobre les fúries. Un d'ells ho va colpejar amb el futbol del fusell dient-li: "Les hòsties les porto jo en aquesta canya, i aviat les donarem a vosaltres". De fet els van fer pujar sobre un automòbil donant-los a tenir la intenció que els haurien portat a Toledo. En canvi, no gaire lluny de Talavera, els van fer baixar davant del santuari de N. S. del Prato, patrona del país, els van conduir darrere de l'església i, com a gossos randagi, els van afusellar davant d'una columna de pedra, superada per una creu. El P. Ruble i Entre Girolamo van morir sobre el cop. Entre Giovanni de la Creu va morir mentre era transportat a l'hospital. Entre Primo va morir entre atroços patiments en l'hospital dient: "Mare de Déu del Carmine, tens pietat de mi. Senyores, perdona'ls, com jo els perden". El mateix dia, el tabernacle que els religiosos havien deixat tancat en la capella, a força va ser obert en la part posterior d'un grup de ferrovieri, guiats per una jove mestra, la qual va tenir el diabòlic coratge d'extreure la pisside, llençar a terra les hòsties consagrades i trepitjar-les entre les blasfèmies i les oscene rialles dels presents. Dues setmanes després, és a dir el 7 d'agost, primer divendres del mes, la nombrosa comunitat de Ciempozuelos va ser declarada en aturada, despullada de tot quant posseïa i coberta d'insults. En matinada era aconseguida fer-se celebrar la darrera Messa i a fer la comunió en la capella del noviziato. Després de dinar, grups de milicians radunarono els religiosos amb atroços insults, els schedarono, els van despullar dels seus objectes devots i dels diners que havien rebut pels superiors i, cap a mitjanit, els van conduir en refettorio per
Font: santiebeati.it