Qui va ser
† 2 de febrer de 880 En el monestir de Ebstorf, ciutadana de la Saxònia inferior, en l'antiga diòcesi de Verden, es va desenvolupar, durant l'Edat mitjana, un centre de pelegrinacions en honor d'aquests màrtirs. El fet històric que és a l'origen del culte no és conegut: se sap tan sols que d'aquest van ser protagonistes els bisbes de Minden, Teodoric (Dietrich), i de Hildesheim, Marquardo, el duc de Saxònia Brunone i altres, nomenats en Acta Sanctorum caiguts el 2 de febrer de 880 en la guerra contra els Normands i sepolti a Ebstorf.
El 880, l'exèrcit franco de Lluís III de França va ser derrotat pels Normands en la batalla de la llanda de Luneburgo. La derrota va ser desastrosa pels Francs, que van perdre un gran nombre d'homes, entre què molts membres de l'elit eclesiàstica i militar. Entre els caiguts hi va haver el bisbe de Minden, Teodoric, el bisbe de Hildesheim, Marquardo, el duc de Saxònia Brunone, i altres importants eclesiàstics i nobles. Els seus cossos van ser transportats a Ebstorf, una ciutadana de la Saxònia inferior, on van ser sepolti en el monestir local. En l'Edat mitjana, el culte dels màrtirs de Ebstorf es va difondre ràpidament en tota la regió. El monestir de Ebstorf va esdevenir un important centre de pelegrinació, i la història dels màrtirs va ser explicada en nombroses llegendes i narracions. El fet històric que és a l'origen del culte dels màrtirs de Ebstorf no és del tot clar. Segons una tradició, els màrtirs haurien estat assassinats pels Normands durant la batalla de la llanda de Luneburgo. Segons una altra tradició, en canvi, haurien estat assassinats en un següent xoc amb els Normands, passat als voltants de Ebstorf. Qualsevol que sigui la veritat històrica, el culte dels màrtirs de Ebstorf testifica la importància que l'Església atribuïa a la defensa de la cristiandat contra les invasions paganes. Els màrtirs de Ebstorf eren considerats dels sants, que havien sacrificat la seva vida per defensar la fe. El context històric L'època en què va passar la batalla de la llanda de Luneburgo va ser un període de gran inestabilitat política i militar per l'Europa occidental. Les invasions dels Normands, un poble d'origen viking, representaven una greu amenaça pel cristianisme i per l'orde constituït. En aquest context, la victòria dels Normands en la batalla de la llanda de Luneburgo va ser un esdeveniment de gran importància. La derrota dels Francs va afeblir la posició de l'Església i de l'Imperi carolingi, i va obrir la carretera a les ulteriors invasions normanniche. El culte El culte dels màrtirs de Ebstorf va tenir un paper important en la defensa de la cristiandat contra les invasions dels Normands. Els màrtirs eren considerats dels sants, que havien sacrificat la seva vida per defensar la fe. El seu culte servia a recordar als fidels la necessitat de resistir al paganisme i de defensar la cristiandat. El culte es va difondre ràpidament en tota la regió de la Saxònia inferior. El monestir de Ebstorf va esdevenir un important centre de pelegrinació, i la història dels màrtirs va ser explicada en nombroses llegendes i narracions. El culte va continuar a ser practicat també després de la fi de les invasions normanniche. El 1180, papa Alexandre III va reconèixer oficialment el culte dels màrtirs, i els va inserir en el calendari litúrgic. Els màrtirs de Ebstorf són encara avui venerats com a sants de l'Església catòlica. La seva festa se celebra el 2 de febrer.
Font: santiebeati.it