Qui va ser
Cividate Camuno, Brescia, 27 de desembre de 1877 – Brescia, 28 de gener de 1930 Monsignor Mosè Tovini, sacerdot diocesà de Brescia, va ser declarat “venerable” el 12 d'abril de 2003 i el miracle per la seva beatificació ha estat reconegut el 19 de desembre de 2005. Ha estat declarat "beat" el 17 de setembre de 2006 en la catedral de Brescia.
Mosè Tovini va néixer a Cividate Camuno, a província de Brescia, el 27 de desembre de 1877, primer de vuit germans, fills del ragionier Eugenio i de la mestra Domenica Malaguzzi. Padrí de bateig de Moisès va ser l'oncle, advocat Giuseppe Tovini, també ell ja venerat quin beat. D'intel·ligència precoç, a només cinc anys amb l'ajuda de la mama va començar el col·legi elemental, que va completar després a Breno, país d'origen matern. El 1884 va rebre la Cresima. A l'edat de nou anys el petit Moisès va agafar a freqüentar l'Institut ginnasiale “Venerable Luzzago” a Brescia, hostessa del padrí. El 14 de novembre de 1886 va rebre la primera Comunió. El 1889 Moisès va ser confiat al Col·legi San Defendente de Romano Llombardia per completar els estudis ginnasiali. Aquí va conèixer Domenico Menna, el seu company, amb què va estrènyer un duraturo relació d'amistat. El 1891 el col·legi va celebrar solemnement el tercer centenari de la mort de San Luigi Gonzaga i els dos amics van ser engrescats per la figura del sant tant de postular una seva vocació al sacerdoci. Moisès es va aconsellar aleshores amb el seu pare, que tanmateix ho va dissuadir. Pel liceu els pares van decidir confiar-ho al Col·legi de Celana, a província de Bergamo, però aquí es va sentir aïllat entre companys de tutt’altre motlle. No volent secundar les malefatte del grup, es va retrobar a patir violentes retorsions. Va abandonar aleshores tal liceu per respondre finalment a la vocació sacerdotal, entrant en seminari a any començat gràcies a la intercessió de l'oncle. A finals d'any els superiors ho van convidar a prendre l'hàbit clerical també durant les vacances i així, tornat a Cividate Camuno, els ragazzini van començar a cridar-ho “don Moisès”. En el segon any, tanmateix freqüentant el seminari, per motius de salut va quedar allotjat prop de l'oncle Giuseppe, podent-ne així admirar el zelo quin laic compromès en l'Acció Catòlica. Al terme del tercer liceu el seminarista va ser admès a la tonsura, rebent a més també els dos primers ordes menors: ostiariato i lettorato. Conclòs el liceu en seminari, donada la jove edat els pares de Moisès van obtenir del rector que el fill pogués aconseguir el permís prop d'un col·legi públic. El 16 de gener de 1897 va morir de sobte l'oncle Giuseppe. Moisès, confortades la tia i les cosines, va haver d'organitzar el funeral, que va revelar la fama de santedat que envoltava Giuseppe Tovini. Al compliment del vintè any d'edat, va ser enrolat el 90° Infanteria a Brescia i també durant la vida militar no van faltar singulars episodis que van mostrar les virtuts del Tovini, com quan va fer callar un oficial que acostumava a blasfemava. Va ser acomiadat el 31 d'octubre de 1898 amb el grau de sergent i va fer tornada en família. Va instituir aleshores en parròquia, sobre permís del arciprete, l'Obra del Pa de Sant Antonio. El 27 de maig de 1899 va rebre el suddiaconato. Durant les vacances va ser després de gran ajuda a la mama en l'assistir la germana Olga ja cega. El 10 de març de 1900 va ser la vegada del diaconat. El 9 de juny de 1900, a només vint-i-dos anys, ets mesos i dotze dies, amb dispensa de la Congregació del Concili, Mosè Tovini va ser ja consagrat sacerdot en la Catedral de Brescia i l'endemà va celebrar la primera Messa solemne a Cividate Camuno. Com profetitzat pel beat oncle, don Moisès va ser nomenat capellà de Astrio. Molt feliç del seu nou encàrrec, va ser tanmateix ben aviat enviat a completar els estudis a Roma. Aquí va transcórrer quatre anys, plens de compromís, pregària, estudi i un humil però fervido apostolato fet de catechesi, assistència religiosa i caritat als fanciulli i a les famílies més pobres de l'Agro Romà. En particular apropa els companys d'estudi de l'Estatal, en especial els no creients i alguns jueus. El juliol de 1904 el Tovini va aconseguir finalment ben més d'una llicenciatura: Matemàtica amb diploma en Magisteri, Filosofia i permís en Teologia. Al final de l'octubre de 1904 va entrar en la nova Casa del Clergat de la Congregació dels Sacerdoti Oblati, amb prou feines obertes a Brescia per voler del bisbe. Per tota la vida després va ser professor en el seminari, alternant-se en diverses disciplines. El seu estil es va caracteritzar sempre per la puntualità als horaris, una seriosa preparació de cada lliçó, claredat i orde en l'exposició, discreció i bondat en el jutjar els alumnes, adhesió de la ment i del cor a les veritats que ensenyava, obediència absoluta a les directives de l'Església, independentment que provinguessin del Papa o del bisbe. El seu compromís no es va limitar tanmateix a la sola doctrina, però va ser sobretot mestre de vida. Durant les vacances després acostumava a organitzar cursos de religió als mestres i a les mestres, setmanes catechistiche, a més de compromisos de ministeri en els dies festius. L'11 de maig de 1915 el bisbe ho va nomenar vicari parroquial a Provaglio de Iseo, sent el rector malalt. Tal encàrrec ho va exonerar de la crida a les armes i va poder així continuar a ensenyar en seminari. Mort el rector, el Tovini va esdevenir el economo. El 1° de novembre de 1916 va assumir la cura de la parròquia de Torbole, com a vicari del rector compromès en el servei militar. L'any següent va esclatar la febre espanyola i el Tovini no va hesitar a portar-se al capezzale de cada malalt, incurante del perill. Acabada la guerra, des del 1919 li va haver confiat una nova missió: ajudar els clergues reduci de la guerra a completar la seva formació teològica i sacerdotale.il catechismo va ser la passió de tota la seva vida, tant que ja de jove professor va col·laborar a l'Obra Diocesana del Catechismo. Va tenir a més per tota la vida l'encàrrec de visitant dels catechismi de la ciutat i organitzador de les anuals competicions de catechismo. El 1919 va ser nomenat Vice Prior
Font: santiebeati.it