Nicolas Barré

Qui va ser

Amiens (França), 21 d'octubre de 1621 – París, 31 de maig de 1686 El beat Nicolas Barrè va néixer el 21 d'octubre de 1621 a Amiens a França. Després dels estudis en el Liceu de la diòcesi d'Amiens recte dels Jesuïtes, va decidir entrar entre els religiosos Mínims, l'Orde fundat a Itàlia de sant Francesc de Paola (1416-1507). El 1640 va ser acollit en el noviziato de París, on va ser ordenat sacerdot el 1645. Va dur a terme el seu apostolato entre París, Amiens i Rouen, apreciat professor de teologia i expert bibliotecari de la cèlebre biblioteca, que els Mínims tenien en el seu convent de Place Royale a París. Després d'haver tingut mode de conèixer la situació de les famílies obreres amb la col·laboració de dos joves dones Francesca Duval i Margherita Lestocq, va organitzar una missió a Sotteville, a la perifèria de Rouen, radunando moltes noies per istruirle i fer de la catechesi. Van sorgir així les «Maestre de Caritat» que ensenyaven en els «Col·legis de Caritat». Les Maestre, formanti dues gruixudes comunitats, fent cap a Rouen i a París, amb el temps van esdevenir sempre més autònomes i després de la mort del fundador, el 31 de maig de 1686, van donar vida a dues Congregacions. (Passar) Martirologio Romano: A París a França, beat Nicola Barré, sacerdot, que, docent de teologia i cèlebre educador d'ànimes en l'esperit de l'Evangeli, va instituir onsevulla a França els Col·legis Cristians i de la Caritat i les Monges Maestre de Jesús Nen per impartir instrucció gratuïta als fills del poble.

“Ell ha testificat eroicamente l'espiritualitat penitencial del seu Orde, vivint-ne harmònicament totes les components: pregària, vaig ascendir, obres de caritat”; així s'expressava en ocasió de la beatificació de pare Nicolas Barré, el General dels Mínims, pare Giuseppe Florins Morosini. Primer fill d'una parella de comerciants, Nicolas Barré va néixer el 21 d'octubre de 1621 a Amiens a França; la família es va engrandir després amb el naixement d'altres quatre germanes. El seu temps, el segle XVII, va ser pervaso a França d'un fervor d'extraordinària renovació espiritual; pare Pierre de Berulle va introduir el Carmelo el 1611; el 1622 va morir s. Francesco de Sales però l'Orde de la Visitazione d'ell iniciat, es va estendre ràpidament amb molts monestirs; s. Vincenzo de’ Paoli va fundar el 1625 els Preti de la Missió i el 1633 les Filles de la Caritat; s. Giovanni Eudes donarà vida a la Congregació de Jesús i Maria. Els Seminaris pels sacerdots es multiplicaven i missioners catòlics anaven a evangelitzar el Canadà, Amèrica del Nord i Àsia, gràcies a la nova Societat de les Missions Estrangeres de París. Després dels estudis en el Liceu de la Diòcesi d'Amiens recte dels Jesuïtes, va decidir entrar entre els religiosos Mínims, l'Orde fundat a Itàlia de s. Francesco de Paola (1416-1507), que el 1635 era difós molt a França amb ben 156 convents. Nicolas era atret per la penitenza evangèlica, al contrari d'una “major penitenza”, sobre l'exemple del gran ermità pentente calabrès i de l'espiritualitat franciscana de l'Orde. El 1640 va ser acollit en el noviziato de París, on va ser ordenat sacerdot el 1645. Va dur a terme el seu apostolato entre París, Amiens i Rouen, apreciat professor de teologia i expert bibliotecari de la cèlebre biblioteca, que els Mínims tenien en el seu convent de Place Royale a París; expert director d'ànimes, era ricercatissimo per consells i guia espiritual. A 38 anys el 1659 era en el convent de Rouen, on a més de ser compromès en la predicació i confessions, va participar també en les Missions parroquials, tenint així l'oportunitat de conèixer les condicions de vida de les famílies pobres i de les en què algú dels membres, treballava en les locals fàbriques de teixits o maioliche. Així va poder constatar que els fills de les famílies pobres, en aquella època no freqüentaven el col·legi, en particular les noies; aleshores pare Nicolas Barré va decidir fer alguna cosa i ja que pels nois ja existia a Rouen alguna iniciativa, va començar amb les donzelles. Amb la col·laboració de dos joves dones Francesca Duval i Margherita Lestocq, va organitzar una missió a Sotteville, a la perifèria de Rouen, radunando en un any moltes noies per istruirle i catechizzarle, amb el contacte amb les famílies que en va derivar, també les mares van ser convidades a participar en un recorregut de formació cristiana. Amb l'ajuda de persones obreu van ser obertes a la ciutat diversos col·legis i algunes solteres es van proposar per fer ensenyament. Van sorgir així les “Maestre de Caritat” que ensenyaven en els “Col·legis de Caritat”, amb unes “Màximes de conducta per les mestres” dictades per pare Nicolas Barré, el qual va voler que fossin lliures de vincles religiosos típics de les monges i que visquessin en pobresa, per estar més unides i comprensives a les donzelles pobres del poble. Malgrat les dificultats, sorgides realment en el viure en pobresa, els ‘Col·legis de Caritat’ es van multiplicar a Rouen i la seva fama es va estendre fora dels límits de la diòcesi; tan pures les “Maestre de Caritat” van ser requerides en tantes ciutats de França comprès París. De pare Barré van venir per consell també el futur beat Nicolas Roland (1642-1678) de Reims, el futur sant Giovanni Battista de La Salle (1651-1719) i Carlo Demia de Lió, tots després fundadors d'Ordes religiosos, de Col·legis i sobretot de sistemes escolars, oberts en altres regions de França, inspirats en l'experiència dels “Col·legis de Caritat” de pare Barré. Pare Nicolas Barré es va venir així a trobar, primer d'una tríada de grans educadors, al centre de tot el moviment suscitat a França del segle XVII, per l'educació cristiana dels fanciulli. El 1675 ell va ser nomenat pels superiors professor de teologia i confessore a París, on ben aviat els seus Col·legis van tenir un desenvolupament notable, fungendo de trampolí de llançament pel difondre's de l'experiència escolar i per l'afluir de les ‘Maestre de Caritat’, que inicialment eren Terciàries Mínimes; laiques compromeses en el apostolato, encara que amb una forma de vida comuna, antesignane dels moderns Ist

Font: santiebeati.it