Qui va ser
† #Tunísia, 304 La jove Restituta amb les companyes pregava el seu Jesús en les coves, quan un dia va ser empresonada pel tirà Proclino, que les demanava de creure als seus déus: però Restituta coratjosament va reafirmar la seva gran fe per Jesús, que és el veritable Déu. Proclino la va fer torturar amb claus conficcati en els peus i, llegada amb els seus llargs cabells a un pal, la va fer flagel·lar; després de tantes tortures la va posar sobre una barca plena de pece i, acompanyada per una altra barca dels torturatori, les van fer agafar l'ample per cremar-la enmig al mar. Però el miracle de Déu va fer de manera que en comptes de cremar la barca de Restituta cremés la barca dels carnefici, i Restituta va arribar després de les tortures a la platja de San Montà, arrossegada pel vent d'Àfrica a Ischia.
Santa Restituta, verge i màrtir africana, segons algunes fonts era originària de Cartago, segons altres de Tenizia, és a dir Ponizarius, forma gràfica contraffatta de Hippo-Diarrhytus, l'actual Biserta a #Tunísia: aquesta sorgeix sobre la costa prospiciente l'estret de Sicília, i era ja en l'III segle il·lustre seu episcopal prop de Cartago. Restituta, formada al col·legi de San Cipriano, bisbe de Cartago, va formar part del grup dels màrtirs Abitinesi, descrit en la “Passio SS. Datius, Saturnini et aliorum”, redactades per Pio Franchi Dels Cavallers. Durant la desena persecució anticristiana, ordenada per l'Emperador Dioclecià el 304, un folto nombre de cristians, procedents també de les properes ciutats de Cartago i Biserta, van continuar a radunarsi a la ciutat de Abitina a casa d'Ottavio Felice, per celebrar-vos el ritu eucarístic, dit “dominicum”, sota la guia del presbitero Saturnino. Una cinquantina d'ells va ser sorpresa pels soldats romanís: van ser aturats, interrogats i així doncs arrossegats en cadenes a Cartago. El 12 de febrer del 304 van patir l'interrogatori ritual a la presència del procònsol Anulino i, confirmada la seva fe malgrat les tortures, van ser condemnats a mort: entre ells hi havia també Restituta. Falten donats històrics puntuals sobre el lloc i el temps del seu martiri; la difusió del culte de S. Restituta a Itàlia, és llegada històricament a la persecució vandàlica del 429 en Nord Àfrica, ordenada pel rei Genseric i descrita en les pàgines de Vittore de Vita. En els diversos llocs on van trobar refugi els esuli cartaginesos, va tenir origen la devoció a la màrtir africana. Entre els llocs llegats al culte de la Santa, recordem Nàpols, Laco Amè a l'illa de Ischia, Palerm, Càller, Oristano, Calenzana a Còrsega i Oricola, a província de L'Aquila . A Nàpols és dedicada a la Santa una basílica, originàriament erigida per l'emperador Constantí, però la festa de S. Restituta se celebra amb major solemnitat a l'illa de Ischia, de què és compatrona, en particular a Laco Amè, de què és patrona, on el seu nom és recordat el 17 de maig amb onze dies de festeggiamenti, del 8 al 18, culminants amb la processó del dia 17. Tardanes “Passiones” medievals han completat les escasses dades històriques citades: recordem la de la agiografo Pietro Suddiacono, datat el segle X, que descriu el procés, la condemna i el martiri de la Santa que, extremada per les tortures, va ser posada a sobre d'una barca carregada de stoppa, intrisa de resina i pece; quan aquesta va ser portada mar endins dels carnefici i donada a les flames, la Santa va quedar il·lesa, mentre el foc va aniquilar l'altra embarcació amb els seus ocupants. Restituta va agrair el Senyor, càstig dels empi, i va invocar que un Angelo l'acompanyés durant la travessia: complerta, riconoscente va preguntar d'accedir a la pau eterna i serenament va espirar. Una tradició ultramillenaria narra encara que la barca, guiada per l'Angelo, va abordar a l'illa Aenaria, avui dita Ischia, situada davant del golf de Nàpols, tocant terra en la localitat dita “a ripas”, avui San Montà. Vivia en aquell lloc una matrona cristiana de nom Lucina: advertida en somni de l'Angelo, es va portar sobre la platja, on va trobar l'embarcació arenada i en aquesta el cos intacte i splendente de Restituta. Radunata la població, va ser donada solemne sepultura a la Màrtir en el lloc dit Eraclius, a les faldes de l'actual Monte Vico en Laco Amè, on són conservats els ruderi d'una basílica paleocristiana, i on sorgeix avui un Santuari dedicat a la Santa. El viatge llegendari ha inspirat el poeta francès A. de Lamartine, que va compondre el 1842 “ Les lis du golfe de Santa Restituta dans la ìle de Ischia.” Recordem per fi que a Càller, en carrer S. Efisio, en l'històric barri de Stampace, es troba la cripta de S. Restituta, una cova en part natural i en part artificial, on és posat un altar a tres nínxols: en aquella central està situada una estàtua de la Santa; en la cova van ser trobades el 1614 de les relíquies a ella pertanyents: els estudiosos consideren que aquestes hagin estat portades dels bisbes africans, exiliats en el segle VI del vàndal Trasamondo; s'hi ricollega així als màrtirs de Abitine, citats precedentment.
Font: santiebeati.it