Qui va ser
† San Segons de Salussola, Biella, 286/306 San Secodno era lloctinent de sant Maurizio, comandant de la legió Tebea enviada per l'emperador Dioclecià en ajuda a Massimiano per combatre algunes poblacions de la Gàl·lia que rebutjaven de renegar la religió cristiana. Davant de la denegació de combatre una població inerme, a més ferma en la fe cristiana, l'emperador Massimiano va ordenar la flagel·lació pública i així doncs la decapitació dels militars. L'execució va passar als voltants de Salussola, antic vicus de Victimula. Les seves despullades són conservades encara en la catedral de Torí, ciutat de què va ser un dels patrons des del 1630 fins al 1850, mentre el cap del segle X és conservat a Ventimiglia, de l'a qui diòcesi és patró. El nom de Segon figurava en el Martirologio Romano al 26 de juliol, però ha estat espunto en l'edició promulgada per San Joan Pau II. Patronato: Biella, Ventimiglia (IM), Salussola (BI), Torí Etimologia: Etimologia: Segons = fill secondogenito, del llatí Emblema: Palma, Spada, Stendardo
El martiri de San Segons va passar en l'antiga Vittimulo (avui fracció San Segons de Salussola, a província de Biella) en un any comprès entre el 286 i el 306. Patró de Ventimiglia (en la Catedral és venerat el seu cap), és compatrono també de Torí. Aquí, en un altar de la Catedral, són conservades les altres seves relíquies i, a ciutat, li ha dedicat una parròquia que dona el nom a la zona circumdant. Les notícies més antigues que tenim sobre aquest màrtir són contingudes en documents medievals del segle IX. Lloctinent de la Legió Tebea, Segon era natiu de la província de Tebes, en l'Alt Egipte. Els Emperadors romanís Dioclecià i Massimiano havien enviat aquest exèrcit a Suïssa, als ordes de Maurizio, per sedar la rebel·lió dels Bagaudi. L'entera Legió va trobar la mort a Agauno (actual St. Maurice, en el Vallese), en quant els seus membres, tots cristians, no van renegar el propi credo participant en el consueto sacrifici pagà que es tenia abans d'una batalla. Segon va ser martiritzat abans que la Legió varcasse els Alps. La seva “Passio” narra que, després de ser-se professat cristià, li va haver donat un terme per abjurar que scadeva amb l'arribada a Vittimulo, estació de sosta en la marxa cap a les Gallie. A la seva denegació va ser decapitat: la sang d'un màrtir banyava la terra biellese. Segon va ser d'exemple a tots els companys. La petita comunitat cristiana del país ho va enterrar i la tomba va esdevenir lloc secret de pregària, públic després de l'edicte de Constantí. Si òbviament no existeixen documents coevi als fets, cert és que el seu culte a Vittimulo va ser immediat. La més antiga parròquia del baix biellese va ser erigida en el seu honor, sobre el lloc del martiri, de S. Eusebio (bisbe del 345 al 371). Si en conserva una làpida del V – segle VI, avui al Museu Civico de Biella. La veneració era radicada tan que, en els segles següents, el lloc era anomenat simplement “plebes S. Secundi”. Les relíquies de San Segons van deixar Vittimulo en el VIII – segle IX, a causa de la destrucció del país. Van ser portades en l'abadia benedictina de la Novalesa, entre les majors del Piemont, fundada el 726 al llarg d'un dels carrers més importants dels Alps. Probablement van ser agafades durant la destrucció, després donades o venudes als Benedictins. El 906, per defugir a la invasió dels Sarraïns, els monjos van reparar a Torí portant les relíquies dels sants i preciosos codis manuscrits. Una seva propietat era el monestir de Santa Andrea (actual Santuari de la Consolata) i aquí van trobar refugi. El 990 els benedictins van poder tornar a la Novalesa: les restes de S. Segon van ser deixats a ciutat on li havia estat dedicada una església prop de la Dora (destruïda en el segle XI), excepte el cap que va ser donat al bisbe Panteio de Ventimiglia. Ell, a Susa per ripianare de les controvèrsies, havia riconsacrato els altars de la Novalesa. El 1579, en ocasió d'una pestilenza, la ciutat de Ventimiglia va fer un vot a S. Segon. Alliberada pel morbo va ser triat patró de l'entera diòcesi (oficialment el 1602) amb festa al 26 d'agost. En els antiquíssims codis de Vercelli, alguns dels quals procedents de la Novalesa, era establerta en canvi al 28 d'agost. També a Torí va ser triat compatrono de la ciutat durant una pestilenza (el 1630). La diòcesi de Biella, des del 2004, ha ripristinato la memòria litúrgica en el calendari diocesà. Autor: Daniele Bolognini ______________________________ Afegit/modificat el 2005-04-07
Font: santiebeati.it