Qui va ser
17 de juliol de 644 (?) – 18 d'abril de 713 (?) A bate i bisbe de Lobbes, va néixer a Fontanelle cap a mitjans del segle VII. La seva fama de sant i missioner es va difondre ràpidament, gràcies a la seva predicació instancabile i als miracles a ell atribuïts. Rebuda la ordinazione sacerdotal de Sant Amando, Ursmaro es va dedicar a la conversió dels pagans en la Fagne i en la Thiérache. A petició de Pipí de Herstal, es va portar a Roma per rebre la consagració episcopal de Papa Sergio I, obtenint també el do d'una relíquia de San Pietro. Nomenat abat de Lobbes el 680, Ursmaro va consagrar l'església abacial i va fundar monestirs en Hainaut i Flandes. Va designar el deixeble Erminio com el seu successor el 711 i va morir a Lobbes el 18 d'abril de 713 (data incerta).
Santa Ursmaro (o Ursmar o Ursmarus) de Lobbes és un bisbe-abat de Lobbes. Se suposa hagi nascut, cap a mitjans del Segle VII, potser el, 27 de juliol de 644 (?) a Fontanelle, comú del Aisne a Bèlgica. La tradició i l'hagiografia popular hi tramanda que abans del seu naixement alguns prodigis haguessin anunciat la seva vinguda al món. Entre aquests, la seva mare va tenir la visió de la magnitud futura del fill. Gilles Waulde, un dels seus biògrafs, en el seu volum “Els carrers et miracles de St. Ursmer et de sept autres Saints avec la cronique de Lobbes”, publicat el 1628, ho descriu així: «[el jove] era vingut de gust molt a tots per la simplicitat del seu esperit i la integritat de la seva ànima, en afegida a la forma perfecta del seu cos, dotat de rara bellesa. Era a més ple de veritable caritat, sense finzione, i decidit en l'esperança.» És això un conte, escrit sobre un mil·lenni després del naixement de Ursmaro, per què es reté tingui poca consistència històrica. Va rebre una sòlida instrucció de base i va ser començat a les ciències llegues i a les Sagrades escriptures. Santa Ursmaro ha estat ordenat capellà de Sant Amando, cap al 670. Es recorda que de sacerdot va esdevenir un missioner instancabile, portant i difonent el missatge evangèlic entre els pagans en les zones de la Fagne i de la Thiérache. Pipí de Herstal, mestre de palau volia que la conversió al cristianisme dels pobles bàrbars pagans, per tornar-los fidels súbdits dels reis francs, va enviar Santa Ursmaro en pelegrinació a Roma, munit de lletres i permisos de conduir dirigits a Papa Sergio I per rebre'n la dignitat episcopal. El Pontífex veu l'oportunitat d'evangelitzar pobles pagans al nord de la Gàl·lia, li va conferir l'autoritat apostòlica de bisbe perquè pogués predicar, ordenar capellans i diaques, consagrar llocs de culte i altars. A més el bisbe de Roma li va regalar una relíquia de San Pietro. Aquesta relíquia era conservada prop de l'abadia de Lobes fins al 1794; va ser transferida després prop de la col·legial de santa Ursmaro a Binche on ha quedat fins a avui. Cap al 680, sobre instància de Pipí de Herstal i amb la intermediació de Idulfo, senyor de Lobbes, santa Ursmaro va esdevenir també el primer abat de l'abadia de Lobbes. El 26 d'agost de 697 ell en va consagrar l'església abacial, erigida al lloc de l'oratori fundat el 654, de San Landelino. Santa Ursmaro va emprendre nombrosos viatges apostòlics missioners. Es va portar a predicar l'Evangeli entre les poblacions paganes del comtat del Hainaut i de la de Flandes. En aquells territoris va fundar alguns monestirs. El 711, Ursmaro va designar com el seu successor el deixeble Erminio i li va cedir, a tots els efectes, el seu títol d'abat de Lobbes. La tradició hi reporta que santa Ursmaro, va morir el 18 d'abril del 713 en l'abadia de Lobbes, però també sobre aquesta data no hi ha cap certesa històrica. Després de la seva mort, entre els fidels de Bèlgica es desenvolupo un gran culte popular per Santa Ursmano. En els anys entre el 829 i el 823 va ser edificada una església que havia de servir de sepulcre per custodiar la seva salma. Li van ser atribuïts molts miracles. De seguida li va ser titulada l'església, l'actual Col·legial de Santa Ursmaro a Lobbes, que és de considerar-se la més antiga església de Bèlgica. En aquesta, són custodiats els sarcofaghi dels sants Ursmaro i Erminio. Les relíquies de santa Ursmaro, el 1409, van ser transferides a Binche, de moment del desmantellament del capítol de la Col·legial. Encara avui es pot admirar el seu bust reliquiari de la primera meitat del Segle XVIII. En aquella ciutat, en l'aniversari de la seva mort, el 18 d'abril, es té una processó en honor sant Ursmaro. Hi ha dotze parròquies, en diversos territoris que tenen Santa Ursmaro quin patró. Precisament: Binche, Lobbes, Vellereille-les-Brayeux (Estinnes), Athis (Honnelles), Ormeignies (Ath), Eppe-Sauvage en el Hainaut belga i francès; Hatrival (Saint-Hubert), al Luxemburg belga; Oetingen (Gooik), en el Brabante flamenc; i per fi Baasrode (Dendermonde), Kokere (Kruishoutem), Deftinge (Lierde), Zegelsem (Brakel) a la Flandes oriental. La festa en honor de santa Ursmaro se celebra el 18 d'abril.
Font: santiebeati.it