Qui va ser
És recordat en el Martirologio Geronimiano el 24 de juliol amb un latercolo bastant confós en els diversos codis, però que la seva reconstrucció és molt fàcil; d'aquest aprenem que el màrtir era sepolto i venerat sobre el carrer Salaria a ottantatrè milles de Roma a la ciutat de Amiterno (avui S.Vittorino). El Martirologio Romano en canvi ho commemora el 5 de setembre; però aquesta data i la notícia relativa són arbitràries, confuses i nades sota la influència de la literatura hagiogràfica, passada en els martirologi històrics i especialment en el d'Adone. S'ha creat així al voltant del nostre màrtir un groviglio de dates, de disparate notícies i de parentius; a més de les dues dates sobre indicades, Vittorino és recordat encara al 8 de gener i al 15 d'abril, però amb altres atribucions. En la llegendària passio dels sants Nereo i Achilleo el nostre Vittorino és associat als màrtirs Marone i Eutiche, hauria mort “apud eum locum aquí Cotilias appellatur”, però hauria estat sepolto a Amiterno. Nella Vita SS.Victorini et Severini en canvi és confós amb un V. ermità en el Piceno i és presentat com a germà del bisbe Severino de Septempeda i bisbe a la seva vegada de Amiterno, però no màrtir. Adone, per fi, explotant els dos precedents llegendes i tanmateix retenint-ho màrtir, ho va presentar com a germà de Severino, apòstol del Norico i sepolto a Nàpols. Prescindint de tota aquest llast literari, queda tan sols vàlid i segur el latercolo del Geronimiano que testimonia l'existència del màrtir Vittorino de Amiterno, confirmada també pels monuments arqueològics. Efectivament, les excavacions executades per la Comissió d'Arqueologia Sagrada en el fossar de S.Vittorino, han remès en llum, en la cripta en què era el sepulcre del màrtir, dels reperti que permeten seguir els següents treballs d'ornament de la cripta mateixa, del segle IV al VII, fins a la construcció de la basílica a corpus. Entre aquests monuments destaca pel seu valor històric una mensa d'altar amb la següent inscripció datable al segle V: “Iubente Deo Christo el nostre-sancto martyri Victorino- Quodvultdeus epis (copus) del seu fecit”. De Amiterno el culte de V. es va difondre a la Itàlia central i en el segle X les seves relíquies van ser portades també a Metz i va deposar en l'església del monestir de S.Vincenzo.
Font: santiebeati.it