Qui va ser
L'existència històrica, o almenys el perdurar de la tradició junta al nom de Zotico, és testimoniada en època molt antiga. El 472, efectivament, en una pragmàtica sanció, l'emperador Lleó havia confirmat els privilegis acordats al Orfanotroflo, fent menció explícita de Zotico (beatissimae memoriae) que era considerat el primer organitzador d'un tal servei de caritat. La Vita de Zotico i un panegíric en el seu honor pronunciat per Constantí Acropolita no han estat encara mai publicats. Cal així doncs attenersi a la llarga notícia - resumit de la Vita - dedicada a Zotico en els Sinassari bizantins, habitualment al 31 de desembre, alguna vegada al 30 o també al 8 de gener. Però els agiografi moderns són bastant reticents a acordar ple crèdit a aquest text. Basant-se en les seves dades, Zotico hauria estat un dels dotze 'grans' que l'emperador Constantí havia fet venir per Roma a Constantinoble de moment de la fundació de la ciutat. A Roma ell hauria exercitat el ministeri sacerdotal, a Constantinoble hauria estat encarregat de l'educació dels orfes. Sota el regne de l'emperador Costanzo, sent esclatada una epidèmia de lebbra a Constantinoble, l'emperador va donar orde de affogare aquells que n'eren colpejats. Zotico no va hesitar a infringir l'edicte imperial i va construir pels malalts un refugi fora de ciutat, sobre el turó de Eleones. La filla de Costanzo va ser també aquesta colpejada per l'epidèmia i havia de ser affogata, ja que en l'edicte no era prevista alguna excepció. Zotico la va recollir però, sent-ho vingut a saber l'emperador, va ser condemnat a mort. Llegat a la cua de muli focosi que havien d'arrossegar-ho en els carrers de la ciutat i conduir-ho a mort, Zotico no va resistir al suplici, però, de seguida després de la seva mort, els animals es van rebutjar d'anar endavant i es van detenir. En el lloc on Zotico era espirat seria scaturita una font miraculosa i dotada de potència guaritrice. Aquest esdeveniment hauria induït Costanzo a construir un lebbrosario. La memòria de Zotico tenia lloc a Constantinoble el 31 de desembre en l'església de S. Paolo en l'Orfenat. Existia, a més, en la mateixa ciutat una església dedicada a Zotico, al d'allà de la Banya d'or, sobre el turó Eleones (o Eleanai). Va ser aquesta darrera a ser visitada el 1200 pel pelegrí Antonio de Novgorod i colà se celebrava la del sant al 8 de gener. A Occident, el culte de Zotico va restar desconegut fins a que Cesare Baronio no va introduir la seva memòria en el Martirologio Romano al 31 de desembre sense en canvi conferir-li el títol de màrtir.
Font: santiebeati.it