2 Reis 4:27
Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir: —Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat.
— 2 Reis 4:27, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Fins i tot en un profeta escollit per Déu la inspiració no és un do permanent, sinó que la revelació arriba quan Déu vol (2Sa 7,4 nota b). A diferència dels mags, bruixots o falsos profetes, els profetes autèntics saben que Déu està molt per damunt d’ells i que no el poden manejar al seu gust. (2Sa 7,4)
Referències creuades
- 2 Samuel 7:3 Natan va respondre al rei: —Ves, fes tot el que el cor et digui. El Senyor és amb tu.
- Gènesi 18:17 El Senyor es deia: «Per què haig d’amagar a Abraham el que faré?
- Proverbis 18:14 L’home animós venç la malaltia; però si es desanima, qui el reanimarà?
- Job 10:1 Viure em fa fàstic, vull desfogar-me a còpia de planys, vull parlar, ple d’aflicció.
- 2 Reis 4:25 Es va posar en camí i arribà fins a l’home de Déu, que era a la muntanya del Carmel. Quan l’home de Déu, de lluny estant, la va veure, digué al seu servent Guehazí: —Mira, és aquella xunemita.
- Amós 3:7 Doncs bé, el Senyor Déu no fa res sense revelar el seu designi secret als seus servents, els profetes.
- 1 Samuel 1:10 Ella, plena d’amarguesa i plorant desconsoladament, pregà al Senyor
- Mateu 15:23 Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven: —Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.
- 2 Reis 6:12 Un dels oficials li va respondre: —Ningú, rei i senyor meu: és Eliseu, el profeta que hi ha a Israel, el qui comunica al rei d’Israel fins les paraules que pronuncies en el secret del teu dormitori.
- Proverbis 14:10 El cor de cadascú coneix la joia i la pena, i ningú més no les pot compartir.
- Lluc 7:38 i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum.
- Mateu 20:31 La gent els renyava perquè callessin, però ells cridaven encara més fort: —Senyor, Fill de David, tingues pietat de nosaltres!