Job 10:1

Referències creuades

• Job 7:11 Però ara jo no vull callar. Amb l’esperit afligit, amb el cor ple d’angoixa, parlaré per queixar-me.
• 1 Reis 19:4 i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules: —Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no soc pas millor que els meus pares.
• Nombres 11:15 Si m’has de tractar d’aquesta manera, més val que em facis morir. Concedeix-me aquest favor i no hauré de veure més la meva dissort.
• Jonàs 4:8 Després, quan va sortir el sol, Déu envià un vent xardorós de llevant. El sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, que defallia i demanava la mort dient: «Més em val morir que no pas viure.»
• Job 9:21 Però, ¿soc innocent? Ni jo mateix no ho sé! La vida em fa fàstic.
• Job 5:15-16 Però salva el pobre de les astúcies d’ells i de la mà prepotent. Tapa la boca a la injustícia i el dèbil recobra l’esperança.
• Job 5:20 En temps de fam et rescata de la mort, i en ple combat, del poder de l’espasa.
• Isaïes 38:17 Ara la meva amargor s’ha tornat salut. Tu, que estimes la meva vida, l’has treta de la fossa de la mort, perquè has llançat darrere teu tots els meus pecats.
• Job 7:16 N’estic tip, no he de viure pas per sempre. Deixa’m tranquil, que els meus dies són un buf.
• Job 14:13 Tant de bo que m’amaguessis al país dels morts fins que passés el teu enuig, i que fixessis un temps per a recordar-te de mi!
• Job 6:2-4 Tant de bo que es poguessin pesar la meva ràbia i el meu infortuni i els posessin plegats a les balances! Serien més feixucs que la sorra de la mar. Per això, quan parlo, se m’escanyen les paraules. Tinc clavades les fletxes del Totpoderós i el meu esperit en xucla el verí. Els terrors de Déu m’encerclen, disposats en
• Job 10:15-16 Ai de mi si soc culpable! I si soc just, ni goso alçar el cap, embriac d’aflicció, saciat d’ignomínia. Si alcés el cap, m’atraparies com un lleó, tornaries a mostrar en mi la teva força;