1 Samuel 1:10
Ella, plena d’amarguesa i plorant desconsoladament, pregà al Senyor
— 1 Samuel 1:10, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Job 7:11 Però ara jo no vull callar. Amb l’esperit afligit, amb el cor ple d’angoixa, parlaré per queixar-me.
- Job 10:1 Viure em fa fàstic, vull desfogar-me a còpia de planys, vull parlar, ple d’aflicció.
- Lluc 22:44 Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra.
- Salms 91:15 Sempre que m’invoqui, l’escoltaré, estaré vora d’ell en els perills, el salvaré i l’ompliré de glòria;
- Hebreus 5:7 El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.
- Jutges 21:2 Per això tot el poble anà a Betel, i van estar asseguts allà, a la presència de Déu, fins al capvespre plorant desconsolats.
- Isaïes 54:6 El Senyor et crida com a una esposa abandonada i afligida. Diu el teu Déu: «Qui abandonaria l’esposa de la joventut?
- Job 9:18 No em deixa ni respirar, i encara em sadolla d’amargor.
- Isaïes 38:15 »Però, per què li dic això, si ell ja ha parlat i és cosa feta? Tot i l’amargor de la meva ànima, continuaré caminant els anys que em falten.
- Salms 50:15 Invoca’m en dies de perill; jo et salvaré i tu reconeixeràs la meva glòria.»
- 2 Reis 20:3 —Ah, Senyor, recorda que m’he comportat davant teu amb un cor íntegre i fidel i que t’he complagut fent el bé. I va esclatar en un gran plor.
- Rut 1:20 Ella els responia: —No em digueu Noemí; digueu-me Marà, perquè el Totpoderós m’ha omplert d’amargor.