Cohèlet 1:5
El sol surt, el sol es pon, anhelant d’arribar al lloc d’on tornarà a sortir.
— Cohèlet 1:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Salms 19:4-6 Silenciosament, sense dir res, sense que ningú els senti la veu, el seu anunci s’escampa a tota la terra, arriba el seu llenguatge fins als límits del món. En el cel hi ha posat un pavelló per al sol, i el sol en surt com un espòs de la cambra, radiant com un atleta que es llança a la cursa.
- Habacuc 3:11 El sol i la lluna s’han quedat al seu palau; per tota llum, volen les teves fletxes, llampegueja l’esclat de la teva llança.
- Salms 42:1 Per al mestre de cor. Cant del recull dels fills de Corè.
- Salms 104:19-23 Has creat la lluna, que assenyala les festes; el sol coneix el lloc on s’ha de pondre. Quan estens la fosca, es fa de nit i ronden tots els animals de la selva; els lleons rugeixen buscant la seva presa, reclamant a Déu el seu menjar. Quan fas sortir el sol, es retiren i s’ajacen als seus caus; i l’home se’n va al seu
- Gènesi 8:22 »Mentre duri la terra, mai no faltaran sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dies i nits.»
- Salms 89:36-37 »D’una vegada per sempre juro per la meva santedat de no enganyar David: “La seva dinastia es perpetuarà, el seu tron subsistirà davant meu com el sol,
- Josuè 10:13-14 I el sol es deturà, i la lluna es va parar, mentre el poble castigava els enemics. Així ho diu el Llibre del just. El sol es va aturar al bell mig del cel i va ajornar la seva posta tantes hores com té un dia. Ni abans ni després no hi ha hagut mai un dia com aquell en què el Senyor va obeir la veu d’un home. I és que