Gènesi 29:17

Referències creuades

• Gènesi 12:11 Tot just arribaven a Egipte, Abram va dir a la seva muller Sarai: —Ets una dona molt bonica.
• Jeremies 31:15 «Això diu el Senyor: A Ramà se sent un crit, un plany, un plor amarg: és Raquel que plora els seus fills i no vol que la consolin, perquè els seus fills ja no hi són.
• Mateu 2:18 A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè ja no hi són.
• Gènesi 24:16 Era una noia molt bonica, que encara no havia tingut relacions amb cap home. Va baixar vora el pou, va omplir la gerra i se’n tornava amunt.
• Gènesi 46:19-22 Raquel, muller de Jacob, li va donar dos fills, Josep i Benjamí. A Egipte, Josep va tenir dos fills de la seva muller Assenat, filla de Potifera, sacerdot d’Heliòpolis: Manassès i Efraïm. Manassès va tenir un fill, Maquir, nascut de la seva concubina aramea. El fill de Maquir va ser Galaad. Els fills d’Efraïm, germà de
• Gènesi 30:22 Finalment, Déu es va recordar de Raquel, va escoltar-la i va fer-la fecunda.
• Gènesi 35:19-20 Raquel va morir, i la van enterrar vora el camí d’Efrata, que és Betlem. Jacob va erigir un pilar sobre la seva tomba: encara avui és conegut com el pilar del sepulcre de Raquel.
• Gènesi 48:7 »Quan jo tornava de Padan, Raquel va morir als meus braços, durant el viatge, poc abans d’arribar a Efrata, en el país de Canaan. I la vaig enterrar allà, vora el camí d’Efrata, que és Betlem.
• Gènesi 29:18 Com que Jacob s’havia enamorat de Raquel, va respondre a Laban: —Treballaré set anys al teu servei per casar-me amb Raquel, la teva filla petita.
• Gènesi 39:6 Putifar ho va confiar tot a Josep: tenint-lo a ell, Putifar ja no es preocupava de res més, llevat de l’aliment que prenia. Josep era un jove ben plantat, que feia goig de veure.
• Proverbis 31:30 L’encís és enganyós, la bellesa s’esvaeix; la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada.
• Gènesi 35:24 Fills de Raquel: Josep i Benjamí.