Isaïes 38:15
»Però, per què li dic això, si ell ja ha parlat i és cosa feta? Tot i l’amargor de la meva ànima, continuaré caminant els anys que em falten.
— Isaïes 38:15, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Aquí comença l’acció de gràcies del rei, després de saber que el Senyor li allarga la vida (vegeu v. 5). (v. 5)
Referències creuades
- 1 Reis 21:27 Així, doncs, en sentir aquelles paraules, Acab es va esquinçar els vestits, va vestir-se amb roba de sac, dejunava, dormia amb la roba de sac i caminava d’esma.
- Job 7:11 Però ara jo no vull callar. Amb l’esperit afligit, amb el cor ple d’angoixa, parlaré per queixar-me.
- Job 10:1 Viure em fa fàstic, vull desfogar-me a còpia de planys, vull parlar, ple d’aflicció.
- Joan 12:27 »Ara la meva ànima està contorbada. Què he de dir? Pare, salva’m d’aquesta hora? Però jo he vingut per arribar en aquesta hora!
- Job 21:25 I l’altre mor amargat, sense tastar mai el goig.
- 2 Reis 4:27 Però quan va arribar on era l’home de Déu, a la muntanya, s’abraçà als seus peus. Guehazí es va acostar i anava a apartar-la, però l’home de Déu va dir: —Deixa-la, que té l’ànima plena d’amargor. El Senyor m’ho havia amagat, no m’ho havia revelat.
- Josuè 7:8 Escolta’m, Senyor. Què puc dir jo, ara que Israel ha fugit davant l’enemic?
- Salms 39:9-10 Allibera’m de totes les faltes, no m’exposis a les burles dels insensats. Ara guardo silenci, no obriré la boca, perquè ets tu qui ho fas tot.
- Esdres 9:10 »I ara, Déu nostre, què podrem dir després de tants favors? Doncs que hem desobeït els manaments
- 1 Samuel 1:10 Ella, plena d’amarguesa i plorant desconsoladament, pregà al Senyor