Jeremies 4:24

Referències creuades

• Ezequiel 38:20 Davant meu tremolaran els peixos del mar, els ocells del cel, les bèsties del camp, els animals que s’arrosseguen per terra i tots els homes que hi ha en el país. Les muntanyes s’enfonsaran, cauran els penyals i totes les muralles es desplomaran.
• Isaïes 5:25 Per això el Senyor s’encén d’indignació contra el seu poble; el colpeix amb la seva mà. Les muntanyes tremolen i els cadàvers de les víctimes semblen escombraries enmig dels carrers. Però, amb tot, no s’ha calmat la seva indignació, i la seva mà continua amenaçant.
• Jeremies 10:10 El Senyor és Déu veritable, el Déu viu, el rei etern. Al seu embat tremola la terra, les nacions no aguanten el seu enuig.
• Nahum 1:5-6 Al seu davant, les muntanyes tremolen i es fonen els turons. Davant d’ell es trasbalsa la terra, el món i tots els qui l’habiten. Qui resistirà la seva indignació? Qui afrontarà l’ardor del seu enuig? La seva ira s’aboca com el foc, les roques s’esmicolen davant seu.
• Salms 18:7 En veure’m en perill, vaig clamar al Senyor, vaig cridar socors al meu Déu. Des del seu palau, va escoltar el meu clam, el meu crit li arribà al cor.
• Jutges 5:4-5 Senyor, quan sorties de Seïr, quan avançaves per l’estepa d’Edom, la terra tremolava i el cel era un devessall: un devessall d’aigua eren els núvols. Les muntanyes s’estremien al teu davant, Senyor; al teu davant, Senyor, Déu d’Israel. Això fou el Sinaí!
• 1 Reis 19:11 El Senyor li digué: —Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor. Aleshores s’aixecà de davant el Senyor un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era en el terratrèmol.
• Miquees 1:4 Sota els seus passos s’esberlen les valls i es fonen les muntanyes, com la cera vora el foc, com l’aigua abocada pendís avall.
• Salms 114:4-7 les muntanyes saltaren com anyells, i els turons, com petits de la ramada. Què tenies, mar, que vas fugir, i tu, Jordà, per a tornar riu amunt? Per què saltàveu, muntanyes, com anyells, i els turons, com petits de la ramada? Estremeix-te, terra, davant el Senyor, davant el Déu de Jacob,
• Salms 97:4 Els seus llamps enlluernen l’univers, i la terra, en veure-ho, s’estremeix.
• Habacuc 3:6 S’atura i pren mides a la terra, mira, i les nacions s’estremeixen. Les muntanyes perpètues s’esmicolen, s’enfonsen els turons antics, els camins eterns per on passava.
• Habacuc 3:10 En veure’t, les muntanyes s’estremeixen, un diluvi inunda la terra, bramulen els oceans i alcen onades fins al cel.