Miquees 1:4

Referències creuades

• Nahum 1:5 Al seu davant, les muntanyes tremolen i es fonen els turons. Davant d’ell es trasbalsa la terra, el món i tots els qui l’habiten.
• Salms 97:5 Es fonen com cera les muntanyes davant el Senyor, davant el sobirà de tota la terra.
• Isaïes 64:1-3 Series com un foc que encén la garriga o que fa bullir l’aigua. Així els teus enemics sabrien qui ets: al teu davant les nacions tremolarien, quan fessis prodigis inesperats i terribles. Baixaries, i les muntanyes es fondrien davant teu. Mai no s’ha sentit a dir; cap orella no ha sentit ni cap ull ha vist mai un altre
• Habacuc 3:6 S’atura i pren mides a la terra, mira, i les nacions s’estremeixen. Les muntanyes perpètues s’esmicolen, s’enfonsen els turons antics, els camins eterns per on passava.
• Amós 9:5 El Senyor Déu és el Senyor de l’univers; toca la terra, i es marfon, i es posen de dol tots els seus habitants: la terra creix, tota ella, com el Nil i s’abaixa com el riu d’Egipte.
• Habacuc 3:10 En veure’t, les muntanyes s’estremeixen, un diluvi inunda la terra, bramulen els oceans i alcen onades fins al cel.
• Jutges 5:4 Senyor, quan sorties de Seïr, quan avançaves per l’estepa d’Edom, la terra tremolava i el cel era un devessall: un devessall d’aigua eren els núvols.
• Salms 68:2 Que Déu s’aixequi i els enemics es dispersin, que fugin davant d’ell els qui el detesten.
• Zacaries 14:4 Aquell dia es plantarà dret dalt la muntanya de les Oliveres, que és davant de Jerusalem pel cantó d’orient. La muntanya s’obrirà pel mig i es formarà una vall immensa, des de llevant fins a ponent: mitja muntanya recularà cap al nord i mitja cap al sud.
• Apocalipsi 20:11 Després vaig veure un gran tron blanc i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven.
• 2 Pere 3:10-12 Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s’hi han fet. Sabent, doncs, que tot això s’ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat