Jeremies 8:21

Referències creuades

• Jeremies 14:17 »Tu entona davant d’ells aquesta complanta: »“Que es fonguin en llàgrimes els meus ulls, de nit i de dia, que no s’estiguin de plorar: un gran desastre desfà el meu poble, un cop dolorosíssim.
• Joel 2:6 En veure’l, la gent s’estremeix, es torna blanca com la cera.
• Nahum 2:10 «Robeu la plata, robeu l’or!» Les riqueses de la ciutat són incomptables, hi ha tota mena d’objectes preciosos.
• Càntic 1:5-6 Soc bruna però bonica, filles de Jerusalem, com les tendes de Quedar, com els pavellons de Salomó. No us fixeu en la meva morenor: és el sol que m’ha embrunit. Aïrats contra mi, els fills de la meva mare em feren guardiana de les vinyes, però ni la meva vinya no he pogut guardar.
• Salms 137:3-6 Allà volien que cantéssim els qui ens havien deportat, ens demanaven cants de festa els qui ens havien entristit: «Canteu-nos algun càntic de Sió.» Com podíem cantar cants del Senyor en una terra estrangera? Si mai t’oblidava, Jerusalem, que caigui en l’oblit la meva dreta. Que se m’encasti la llengua al paladar si no
• Romans 9:1-3 Unit a Crist i tenint per testimoni la meva pròpia consciència guiada per l’Esperit Sant, declaro amb tota veritat, i no menteixo, que sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor. Pel bé dels meus germans, la gent del meu llinatge, jo mateix desitjaria ser maleït i separat del Crist!
• Jeremies 9:1 Ah, si trobés al desert un alberg de vianants! Deixaria el meu poble, me n’aniria ben lluny: tots són uns adúlters, una colla de traïdors.
• Jeremies 4:19 Ai, entranyes meves, entranyes meves! Quin mal a les parets del cor! El cor em palpita, no puc callar: ressonen dintre meu els tocs de corn, la cridòria del combat.
• Lluc 19:41 Quan Jesús va ser prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella
• Nehemies 2:3 li vaig respondre: »—Que el rei visqui per sempre! Com vol el rei que no faci cara trista si la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és una ruïna i les seves portes han estat consumides pel foc?
• Jeremies 17:16 Però jo no m’he negat a seguir-te davant el ramat, ni tampoc desitjava que arribés el dia irremeiable. Prou saps que venia de tu allò que sortia dels meus llavis!