Job 10:20

Referències creuades

• Job 14:1 L’home neix de les entranyes de la mare, viu un instant i s’atipa de neguits.
• Salms 39:13 Escolta, Senyor, la meva pregària, estigues atent al meu crit d’auxili, no facis el sord als meus plors, perquè per a tu soc només un immigrant, un foraster com els meus pares.
• Job 8:9 que nosaltres, nats d’ahir, no tenim experiència; el nostre temps a la terra és tot just com una ombra.
• Job 13:21 treu la mà del meu damunt i no m’esveris amb el teu terror.
• Salms 39:5 «Fes-me conèixer, Senyor, la meva fi, els anys que em queden: que m’adoni com n’és, de breu, la meva vida.»
• Job 7:6-7 Els meus dies passen volant, més ràpids que la llançadora, i no em queda gens de fil; se m’ha acabat l’esperança. Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf; els meus ulls no esperen de veure més la felicitat.
• Job 9:25-26 Els meus dies corren més que els missatgers, fugen sense conèixer la felicitat. Passen llampant com les barques de papir, com una àguila que es llança sobre la presa.
• Job 7:16-21 N’estic tip, no he de viure pas per sempre. Deixa’m tranquil, que els meus dies són un buf. Què és l’home perquè en facis tant de cas i no el perdis mai de vista, vigilant-lo dia rere dia, escorcollant-lo a cada instant? Quan acabaràs d’espiar-me? Quan deixaràs que, almenys, pugui empassar-me la saliva? Què et pot fer
• Salms 103:15-16 La vida de l’home dura com l’herba, floreix com la flor dels camps: desapareix quan hi passa la ventada i ni es coneix el lloc on era.