Job 7:16

Referències creuades

• Job 10:1 Viure em fa fàstic, vull desfogar-me a còpia de planys, vull parlar, ple d’aflicció.
• 1 Reis 19:4 i ell continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules: —Ja n’hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no soc pas millor que els meus pares.
• Job 14:6 deixa’l viure tranquil fins que acabi la jornada.
• Job 9:21 Però, ¿soc innocent? Ni jo mateix no ho sé! La vida em fa fàstic.
• Salms 62:9 Vosaltres, poble seu, confieu sempre en ell, esplaieu davant d’ell el vostre cor: Déu és el nostre refugi. Pausa
• Salms 39:13 Escolta, Senyor, la meva pregària, estigues atent al meu crit d’auxili, no facis el sord als meus plors, perquè per a tu soc només un immigrant, un foraster com els meus pares.
• Job 6:9 que es decidís a esclafar-me, que estengués la mà i em tallés la vida!
• Jonàs 4:8 Després, quan va sortir el sol, Déu envià un vent xardorós de llevant. El sol queia de ple sobre el cap de Jonàs, que defallia i demanava la mort dient: «Més em val morir que no pas viure.»
• Job 10:20 Per ventura em queda molt temps per a viure? Doncs acaba d’una vegada! Deixa’m estar i reposaré una mica,
• Cohèlet 6:11-12 Com més abundants són les paraules de l’home, més abunden les paraules vanes. Quin profit, doncs, en treu de parlar? Al capdavall, qui sap què convé a l’home durant la vida, durant els dies comptats de la seva vida fugissera, que ell travessa com una ombra? Perquè, qui serà capaç d’explicar-li allò que passarà després
• Gènesi 27:46 Llavors Rebeca va dir a Isaac: —Estic avorrida de la vida per culpa de les dones hitites d’Esaú. Si també Jacob es casa amb una hitita, amb una filla d’aquest país, què m’importa de viure?
• Salms 144:4 L’home s’esvaeix com el fum, els seus dies es fonen com una ombra.