Job 17:1
El meu alè s’esgota, els meus dies s’acaben, tinc un peu a la tomba.
— Job 17:1, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Is 38,10; Sl 88,4-6; Coh 12,1-7. (Is 38,10; Sl 88,4-6; Coh 12,1-7)
Referències creuades
- Isaïes 38:10-14 «Jo pensava: “A la meitat de la vida me n’he d’anar; em veig a les portes del país dels morts, privat dels anys que em quedaven.” Pensava: “No veuré més el Senyor a la terra dels qui viuen, no contemplaré ningú més dels qui habiten aquest món.” Em desfan la casa i se l’emporten lluny de mi, com una tenda de pastors. Jo
- Salms 88:3-5 Que arribi fins a tu la meva súplica, escolta el meu plany. Sobreïx de mals la meva ànima, la meva vida és a les portes de la mort; em compten amb els qui baixen a la fossa, soc un home que ha perdut les forces.
- Job 42:16 Després d’això, Job va viure encara cent quaranta anys. Veié els seus fills i els seus nets fins a la quarta generació,
- Isaïes 57:16 No vull acusar sense fi ni em mantindré irritat per sempre: s’estroncaria l’alè de vida que ve de mi mateix, quan soc jo qui ha creat tot el que respira.
- Job 17:13-14 Espero viure al país dels morts, estendre el meu jaç a la fosca. Dic al sepulcre: «Ets el meu pare!» I als cucs: «Sou per a mi mare i germanes!»
- Job 19:17 La meva esposa no aguanta el meu alè i faig fàstic als meus propis germans.
- Job 6:11 Quina força em queda per a continuar esperant? Cap on va la meva vida perquè la vulgui allargar?