Job 18:20

Referències creuades

• Salms 37:13 Però el Senyor se’n riu, perquè veu com s’acosta la seva hora.
• Jeremies 50:27 Mateu com toros els seus valents, baixeu-los a l’escorxador. Ai d’ells! Ha arribat el seu dia, el temps que els demanaran comptes!
• Ezequiel 21:25 el camí que portaria l’espasa contra Rabà dels ammonites i el camí que la portaria contra Judà, que té la seva plaça forta a Jerusalem.
• Jeremies 18:16 Faran del seu país objecte de riota sense fi: seran l’estupor dels qui els veuran. Tothom qui hi passarà quedarà esbalaït i mourà el cap amb aires de mofa.
• Deuteronomi 29:23-24 Totes les nacions preguntaran: “Per què el Senyor ha tractat així aquest país? Per què tanta severitat?” Llavors els respondran: “Perquè van abandonar l’aliança que el Senyor, el Déu dels seus pares, havia pactat amb ells quan els va fer sortir d’Egipte,
• Abdies 1:11-15 »El dia que t’estaves davant de Jerusalem, el dia que uns estrangers capturaven el seu exèrcit, que uns estranys entraven per les seves portes i se la repartien a sorts, tu també vas fer com ells. Tu no t’havies de complaure en la dissort del teu germà, aquell dia funest! No havies d’alegrar-te a costa dels de Judà el
• 1 Reis 9:8 Aquesta casa es tornarà un munt de runa; els qui hi passin a la vora quedaran astorats i xiularan escruixits dient: “Com és que el Senyor ha fet això amb aquest país i amb aquest temple?”
• Salms 137:7 Recorda’t, Senyor, dels fills d’Edom, del que deien el dia que caigué Jerusalem: «Arraseu-la, arraseu-la amb els fonaments i tot!»
• Lluc 19:42 i digué: —Tant de bo que en el dia d’avui també tu haguessis reconegut allò que et porta la pau! Però ara és amagat als teus ulls.
• Lluc 19:44 et destruiran, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el temps en què eres visitada.
• Job 19:13-19 Déu allunya de mi els meus germans, els coneguts em tracten com un foraster; ja no em visiten els amics, els parents s’han oblidat de mi. Fins els hostes i les serventes de casa meva em tracten com un estrany: als seus ulls soc un intrús. Crido el meu servent i no en fa cas, ni que el supliqui amb veu dolça. La meva es
• Job 2:12-13 Primer se’l miraven de lluny i no el reconeixien. Però després s’esquinçaren els vestits, amb grans plors, i tiraven terra enlaire sobre els seus caps. Set dies i set nits es van estar al seu costat, asseguts a terra, sense dir ni un mot, perquè veien que el dolor de Job era molt gran.