Segon poema de Bildad
1 Llavors Bildad de Xúah va prendre la paraula i digué:
L’impiu acaba malament
2 Poseu fi a tantes paraules! Reflexioneu, i després parlarem clar!
3 Per què hem de permetre que ens tractin com a bèsties? ¿Penseu que som tan beneits?
4 Tu amb la teva ràbia et trosseges. ¿Vols buidar d’homes la terra o fer lliscar les roques del lloc on reposen?
5 La llum de l’impiu s’apaga. No brilla la flama de la seva llar,
6 l’oli de la llàntia se li acaba, la seva vida queda a les fosques.
7 Els seus passos ferms, ara trontollen, caurà a la pròpia trampa:
8 ja té els peus al forat, camina sobre les branques,
9 un llaç li enganxa el taló, queda atrapat al parany.
10 La corda s’amagava sota terra, el filat l’esperava al camí.
11 L’envaeixen els terrors pertot arreu, el persegueixen pas a pas.
12 La seva força s’esgota per la fam, la misèria es planta al seu costat.
13 La pitjor malaltia, filla de la mort, li podreix la pell i els membres.
14 L’arrenquen de la pau del seu recer i l’arrosseguen al reialme del terror.
15 S’apoderen de la seva mansió, escampen sofre damunt la seva heretat.
16 És un arbre d’arrels seques i de branques mortes i tallades.
17 El seu record desapareix del país, el seu nom ja no sona per enlloc.
18 El llancen de la llum a les tenebres, l’expulsen de la terra habitada.
19 No deixa fills ni parents entre el seu poble, no sobreviu ningú de casa seva.
20 De llevant fins a ponent, tothom queda esborronat escoltant la seva fi:
21 «Això resta de l’estatge de l’injust, aquesta és la llar del qui no coneix Déu.»