Job 18:4
Tu amb la teva ràbia et trosseges. ¿Vols buidar d’homes la terra o fer lliscar les roques del lloc on reposen?
— Job 18:4, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Job 16:9 El seu enuig m’esquartera, m’empaita amb cruixit de dents, em clava uns ulls d’enemic.
- Job 14:18 Les muntanyes cauen i s’esberlen, les roques llisquen del lloc on són,
- Job 5:2 Mira, el despit mata el neci, l’enuig fa morir el ximple.
- Job 13:14 M’hi jugo la pell, arrisco la vida.
- Isaïes 54:10 Ni que les muntanyes s’apartin i se somoguin els tossals, el meu amor mai no s’apartarà de tu, no se somourà la meva aliança de pau. T’ho dic jo, el Senyor, el qui t’estima.»
- Mateu 24:35 El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.
- Lluc 9:39 Sovint un esperit se n’apodera i, tot d’una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment se n’allunya, el deixa masegat de cap a peus.
- Ezequiel 9:9 Ell em va respondre: —La culpa del poble d’Israel i de Judà és enorme; el país és xop de sang i la ciutat s’ha omplert de perversió. Ells diuen: “El Senyor ha abandonat el país, el Senyor ja no veu res.”
- Jonàs 4:9 Llavors Déu va preguntar a Jonàs: —¿Et sembla bé d’enfurismar-te així per una carbassera? Jonàs va respondre: —Em sembla molt bé d’enfurismar-me. Més encara: morir, voldria!
- Marc 9:18 Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut.
- Job 40:8 ¿Vols invalidar el meu judici? ¿Et vols justificar culpant-me a mi?