Job 26:11
Els suports del cel tremolen, s’espanten quan ell els amenaça.
— Job 26:11, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sovint es diu de les muntanyes que tremolen en sentir la veu poderosa de Déu (Sl 29,6; Jb 77,19). (Sl 29,6; Jb 77,19)
Referències creuades
- 1 Samuel 2:8 Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra, per asseure’l entre els poderosos i donar-li possessió d’un soli gloriós. El Senyor sosté els fonaments de la terra, damunt d’ells ha assentat el món.
- Salms 18:7 En veure’m en perill, vaig clamar al Senyor, vaig cridar socors al meu Déu. Des del seu palau, va escoltar el meu clam, el meu crit li arribà al cor.
- Ageu 2:21 —Digues al governador de Judà Zorobabel: “Faré tremolar el cel i la terra,
- Job 15:15 Si Déu no es fia dels seus sants, si ni el cel no és pur als seus ulls,
- Hebreus 12:26-27 En aquella ocasió, la seva veu feia tremolar la terra, però ara ell ha fet aquesta promesa: Una vegada més, faré tremolar no solament la terra , sinó també el cel. L’expressió una vegada més anuncia la transformació del món creat, que és inestable, per tal que subsisteixin les realitats incommovibles.
- Apocalipsi 20:11 Després vaig veure un gran tron blanc i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven.
- 2 Pere 3:10 Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s’hi han fet.