Salms 104:32
Ell fa tremolar la terra quan la mira, toca les muntanyes i s’hi aixequen glops de fum.
— Salms 104:32, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Sl 18,8; Sl 77,19; Sl 97,4. (Sl 18,8; Sl 77,19; Sl 97,4)
Sl 144,5. (Sl 144,5)
Referències creuades
- Salms 144:5 Senyor, decanta la volta del cel i baixa; toca les muntanyes i que treguin glops de fum.
- Salms 97:4-5 Els seus llamps enlluernen l’univers, i la terra, en veure-ho, s’estremeix. Es fonen com cera les muntanyes davant el Senyor, davant el sobirà de tota la terra.
- Èxode 19:18 La muntanya del Sinaí fumejava tota ella, perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc. El fum anava pujant com el d’un forn i tota la muntanya s’estremia.
- Habacuc 3:10 En veure’t, les muntanyes s’estremeixen, un diluvi inunda la terra, bramulen els oceans i alcen onades fins al cel.
- Salms 114:7 Estremeix-te, terra, davant el Senyor, davant el Déu de Jacob,
- Salms 77:16 Amb el teu braç vas rescatar el teu poble, la fillada de Jacob i de Josep. Pausa
- Nahum 1:5-6 Al seu davant, les muntanyes tremolen i es fonen els turons. Davant d’ell es trasbalsa la terra, el món i tots els qui l’habiten. Qui resistirà la seva indignació? Qui afrontarà l’ardor del seu enuig? La seva ira s’aboca com el foc, les roques s’esmicolen davant seu.
- Jeremies 5:22 Veig que no em temeu. Us ho dic jo, el Senyor. Veig que no tremoleu davant meu. Jo he posat la sorra per frontera del mar, i el mar no la traspassa. És una llei perpètua. Les onades s’agiten però no poden res, bramulen però no passen enllà.
- Habacuc 3:5-6 La pesta camina al seu davant i la febre li segueix les petjades. S’atura i pren mides a la terra, mira, i les nacions s’estremeixen. Les muntanyes perpètues s’esmicolen, s’enfonsen els turons antics, els camins eterns per on passava.
- Isaïes 64:1-2 Series com un foc que encén la garriga o que fa bullir l’aigua. Així els teus enemics sabrien qui ets: al teu davant les nacions tremolarien, quan fessis prodigis inesperats i terribles. Baixaries, i les muntanyes es fondrien davant teu.
- Jeremies 4:23-26 He mirat la terra: tota ella és caòtica i desolada; he mirat el cel: ni rastre de llum. He mirat les muntanyes: tremolen; i els turons: tots s’estremeixen. He mirat pertot arreu, i no hi ha ningú: fins els ocells han fugit. He mirat encara, i els horts són un desert, totes les ciutats estan incendiades. El Senyor hi ha
- Amós 8:8 »En veure-ho, la terra tremolarà i estaran de dol tots els seus habitants. La terra creixerà, tota ella, com el Nil; s’agitarà i s’abaixarà com el riu d’Egipte.