Salms 31:22

Referències creuades

• Salms 116:11 tot i que deia, veient-me perdut: «Els homes, tots enganyen.»
• Hebreus 5:7 El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.
• Ezequiel 37:11 Llavors ell em digué: —Aquests ossos, fill d’home, són tot el poble d’Israel. Ells van dient: “Els nostres ossos ja són secs, hem perdut l’esperança; per a nosaltres, tot s’ha acabat.”
• Job 35:14 Tu, Job, també dius que no te’n fa cas, però ell té present la teva causa i has de tenir esperança.
• Salms 88:16 Des d’infant que soc un pobre moribund, els teus terrors em dobleguen.
• Jonàs 2:7-9 Davallava als fonaments de les muntanyes, rere meu es tancaven per sempre les portes del país dels morts. »Però tu, Senyor, Déu meu, m’has tret viu de la fossa. Quan la meva vida defallia, m’he recordat de tu, Senyor. T’ha arribat la meva pregària, ha arribat al teu sant temple. »Els qui adoren els ídols vans, que deix
• Salms 6:9 Aparteu-vos de mi, tots els qui obreu el mal; el Senyor escolta el meu plor.
• Isaïes 6:5 Jo vaig dir: —Ai de mi! Estic perdut! Jo, que soc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el Rei, el Senyor de l’univers!
• 1 Samuel 27:1 David va pensar: «Qualsevol dia cauré en mans de Saül. No em queda més remei que refugiar-me al país dels filisteus. Només així Saül deixarà de perseguir-me dins el territori d’Israel i estaré fora del seu abast.»
• 2 Cròniques 33:11-13 Llavors el Senyor va fer venir contra ells els generals de l’exèrcit del rei d’Assíria, que capturaren Manassès, li posaren garfis a la boca i se l’endugueren a Babilònia carregat de cadenes. En la seva dissort va intentar d’apaivagar el Senyor, el seu Déu, i s’humilià profundament davant el Déu dels seus pares. El va
• Lamentacions 3:54-55 Em passa la riuada pel damunt i exclamo: «Estic perdut!» T’he cridat pel teu nom, oh Senyor, des de la fossa profunda.
• 1 Samuel 23:26 Saül anava per una banda de la muntanya, mentre David amb els seus anava per l’altra. David corria tant com podia per escapar-se de Saül. Saül i els seus soldats ja estaven a punt d’encerclar David amb els seus homes i capturar-los,