Abaddon

ABADDON [heb ˒ăbaddôn ( אֲבַדֹּון) ]. Derivat de l'hebreu ˒ābad, -es va perdre-, -s'arruïnarà, es destruirà-, -perirà-, Abaddon té una varietat de significats matisats.

Un sinònim poètic de l'estatge dels morts, que significa "Destrucció" o "(el lloc de) destrucció". Abaddon ocorre en paral·lel i en conjunció amb Sheol (Job 26: 6 i Prov 15.11; 27:20). També es troba en conjunció amb la Mort (Job 28:22) i en paral·lel amb la tomba (Sal 88: 12- Eng 88:11). Encara que és un lloc de misteri que està ocult als ulls humans, Abaddon és clarament conegut per Déu (Job 26: 6; Prov 15.11). Es personifica dues vegades: (1) juntament amb la Mort, parla (Job 28:22); i (2) juntament amb el Seol, és insaciable (Pr. 2 7.20). També és remot: en Job 31:12, l'adulteri es converteix en "foc que consumeix fins a [fins a] Abdón". Vegeu també MORT, ABODE OF ET.

En Apocalipsi 9.11, la paraula "Abadón" es personifica com "l'àngel de l'abisme". També s'identifica com el rei dels dimonis -llagostes- descrits en Rev 9: 3, 7-10, i s'explica als lectors de parla grega com Apolión ( grec Apolión ), -destructor-.

La LXX en general tradueix heb ˒abaddon com Gk apōleia , -destrucció-; la Vg ho tradueix com perditio en llatí , -ruïna, destrucció- (d'on en anglès -perdició-, que ordinàriament significa -infern-); en Syr (Peshitta), la paraula afí significa "destrucció", i a vegades s'usa en els Salms per a traduir "l'Abisme", que és un altre sinònim de l'Antic Testament de Seol.

En la literatura rabínica, la paraula ha arribat a significar el lloc de càstig reservat per als malvats. Les versions actuals en anglès tradueixen aquesta paraula de diverses formes en l'Antic Testament: "Abaddon", "Destrucció / destrucció", "el lloc de destrucció", "Perdició / perdició", "l'abisme", "el món dels morts". En l'única aparició del NT, la paraula es transcriu constantment com "Abaddon".

      HERBERT G. GRETER