Acàcia

Significat d'Acàcia

(heb. shittâh [plural, shittîm]).
Qualsevol de diverses espècies del gènere Acàcia i la família Mimosa que creixen en les
terres bíbliques. Pot sobreviure en regions àrides on molt poques plantes aconsegueixen
subsistir. En el desert, les acàcies són petites, retorçades i espatllades per la
intempèrie, però en condicions favorables l'arbre pot aconseguir una altura de 4 a
7 m. Les seves branques tenen espines blanques, fortes i primes, i la fruita és una beina
estreta i corbada. La fusta del tronc és dura, de petit i durable,
5. Una acàcia en En-gadi, Palestina.
15 molt apreciada en la fabricació de mobles (fusta que es va usar en la
construcció del tabernacle i els seus mobles; Ex. 25-27; 30:37; etc.; fig 5). El plural
hebreu se sol transliterar Sitim* per a designar a diverses localitats palestines.
Bib.: PB 24-26.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ACÀCIA

ACÀCIA segons la Bíblia: Són diversos els tipus que creixen a Egipte i Palestina, sent la més comuna l'«Acàcia seyal».

Són diversos els tipus que creixen a Egipte i Palestina, sent la més comuna l'«Acàcia seyal». La seva fusta va ser extensament usada en la construcció del tabernacle, i també l'arca, la taula dels pans de la proposició, i els altars estaven fets amb ella (Éx. 25-38; Dt. 10:3).

La fusta d'aquest arbre era i és molt apreciada per la seva lleugeresa, duresa, i admissió d'un polit extrem. És esmentada per Herodoto; Josefo també esmenta la seva resistència i durabilitat; és virtualment incorruptible.

Livingstone pensava que per al tabernacle es va usar l'«Acàcia giraffa», que ell denominava «fusta indestructible». S'ha considerat l'«Acàcia nilòtica», una espècie d'acàcia silvestre, com l'esbarzer que Moisès va veure cremant i sense consumir-se (Heb. «seneh»). Unes certes varietats d'acàcia produeixen goma aràbiga. S'esmenta també en Is. 41:19.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ACÀCIA