Aconsellar
també: Aconsejar
Significat d'Aconsellar
A. Verb
«aconsellar, explicar, anunciar, consultar». El vocable s'ha usat durant tota la història de la llengua hebrea i apareix en l'Antic Testament unes 80 vegades. Ja>ats es troba primer en Éx 18.19, on Jetro li diu al seu gendre Moisès: «T'aconsellaré, i Déu estarà amb tu» (Éx 18.19). El vocable es troba només una vegada més en el Pentateuco, en Nm 24.14: «T'indicaré» (rv), «anunciaré» (bj, bla), «t'explicaré» (nbe).
Encara que ja>ats descriu amb major freqüència «oferir bons consells», a vegades ocorre el contrari. Un exemple tràgic és el cas d'Acab, rei de Judà, la mare del qual «li aconsellava al fet que actués impiament» (2 Cr 22.3). En Is 23.9 s'expressa la idea d'una «decisió»: «Jehová dels exèrcits ho va decretar» (rv, nbe), «planejar» (bj), «tramar» (bla).
B. Noms
«conseller». Tal vegada la forma més coneguda d'aquesta arrel és la modalitat substantiva que es troba en el passatge messiànic, Is 9.6: «Admirable-Conseller» (nbe), «Conseller admirable (bla), «Meravella de Conseller» (9.5 bj). El terme també es troba separat d'admirable: «Admirable, Conseller» (rv).
«aquells que donen consells». Amb freqüència, ja>ats s'usa en forma de participi, traduït com «els que aconsellen», especialment a líders polítics i militars (2 S 15.12; 1 Cr 13.1).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).