Aqüeducte
també: Acueducto
Significat d'Aqüeducte
(heb. et{âlâh; LXX hudragÇgós).
Canal o conducte, generalment artificial, per a transportar aigua a una ciutat (Is.
7:3; 36:2). L'aqüeducte que s'esmenta en 2 R. 18.17 i 20.20 potser es refereix al
túnel excavat en la roca per ordre d'Ezequías: anava des de la font de Gihón fins a
l'estany de Siloé* (figs 465, 466). Els aqüeductes millor coneguts del període
greco-romà -que portaven aigua a les ciutats des de grans distàncies- eren
canals coberts fets de maons sobre les estructures dels aqüeductes 19 (que
eren de pedres); permetien córrer l'aigua gràcies a un lleuger declivi cap al seu destí.
Per a mantenir els nivells adequats s'excavaven túnels o es construïen
estructures amb arcs per sobre barris i rius, que moltes vegades aconseguien una
altura considerable (fig 8). Pablo, en el seu viatge a Roma, possiblement va contemplar el
aqüeducte de Claudio, paral·lel a la Via Apia (cf Hch. 28:15).
8. Aqüeducte antic a Esmirna.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).