Appaim
APPAIM (PERSONA) [ Heb ˒appayim ( אַפַּיִם) ]. Un dels dos fills de Nadab (1 Cr 2.30). Atès que el seu germà va morir sense fills, els descendents d'Appaim són una part important de la família de Jerahmeel, el primogènit d'Hezrón, nét de Judà. El TM usa el plural -Els fills de- en registrar el problema d'Appaim (1 Cròniques 2.31); no obstant això, el fill únic, Ishi, pot entendre's aquí com el progenitor d'un clan o família que porta el seu nom. Appaim és una forma dual que significa "fosses nasals", però també pot significar "nas", "ira" o "temperament" i es deriva del verb que significa "estar enutjat".
WP STEEGER
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).