Adriel

Significat d'Adriel

(heb. {Adrîêl, «Déu és el meu ayudador» o «ramat de Déu»; en un antic segell de
Damasc, {drl; ac. Iddiriya-l'Adarri-l'i Idrilî).
Home de Mehola a qui Saúl va donar la seva filla Merab com a esposa després d'haver-la
promès a David (1 S.18.19). David va lliurar a 5 fills d'Adriel als gabaonitas
perquè els executessin (2 S. 21:8, on la DHH amb un Ms de la LXX i 2 Mss
hebreus diuen Merab, en lloc de Mical, com diu la RVR).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ADRIEL

ADRIEL segons la Bíblia: «Honor de Déu».
Fill de Barzilai, el meholatita, a qui li havia estat donada Merab, filla de Saúl, després d'haver estat promesa a David (1 S. 18.19).

«Honor de Déu».
Fill de Barzilai, el meholatita, a qui li havia estat donada Merab, filla de Saúl, després d'haver estat promesa a David (1 S. 18.19).

Va donar cinc fills a Adriel, i éstos van ser lliurats a la mort per a venjar als gabaonitas, puix que Saúl havia donat mort a alguns d'ells (2 S. 21). En 2 S. 21:8 es diu que «eren «fills de Mical, filla de Saúl, els quals ella havia tingut d'Adriel, fill de Barzilai».

Amb tota probabilitat aquest passatge està equivocat a causa d'un error de copista (cp. 1 S. 18.19; 1 S. 25:44). És possible que el passatge original digués «els cinc fills de la filla de Saúl, que havia tingut d'Adriel», afegint algú erròniament el nom de Mical en el marge, com a glossa, i que, després, en successives còpies, fos incorporat al text.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ADRIEL