Afías

AFÍAS (PERSONA) [Heb ˒ăpı̂aḥ ( אֲפִיחַ) ]. L'avantpassat de Saul ben Kish, el primer rei d'Israel (1 Sam 9: 1). El nom pot significar -sutge- (McCarter 1 Samuel AB, 168) o, alternativament, -front gran- ( IPN, 227). LXX A ofereix la forma variant Aphech, que suposa un qop final en lloc d'un ḥet final .

La genealogia de Saúl en 1 Sam 9: 1 probablement representa un ús del motiu del pedigrí de set generacions com un recurs literari per a emfatitzar el destí de Saúl a la grandesa des del seu naixement (Sasson 1978: 185). Aparentment, només es coneixien sis generacions de noms de la família de Saúl, la qual cosa va obligar l'autor a incloure a un "home Yimnita" anònim com el pare d'Aphiah i la generació fundadora per a permetre-li emprar el recurs literari. El MT i LXX Bambos descriuen a Aphiah com "el fill d'un home Yim (i) nite". La LXX ofereix una lectura variant, "un home Yim (in) nito", que semblaria indicar l'afiliació del propi clan d'Aphiah en lloc de la del seu pare, i que perd la setena generació de la genealogia. Atès que la frase inicial del versicle descriu a Kish com un benjaminita, no hi ha necessitat de repetir l'afiliació benjaminita de l'avantpassat fundador, i el text hebreu no diu " Ben jaminita" per al pare de Sofia, sinó simplement "Yiminita".

Sembla que el fundador de la família Saulide no ha d'estar associat amb la tribu de Benjamí, que és la presumpció comuna (és a dir, Hertzberg 1 i 2 Samuel OTL, 75; McCarter 1 Samuel AB, 164, 167), sinó més aviat amb el veí clan aserita de Yimnah (1 Cròniques 7.35), probablement situat en el sud-est de la muntanya. Efraín en la rodalia de Betel (Edelman 1988: 44-58). El mateix clan es troba posteriorment en la història en el v 4 com el tercer territori dins de la muntanya. Efraín que va travessar Saúl a la recerca dels ases perduts del seu pare. L'autor de la història sembla haver introduït deliberadament un joc de paraules entre Ben jaminite ( bny-myny ) i Yimnite ( ym (i) ny) i haver-lo usat per a presagiar el regnat de Saúl sobre la porció de la muntanya. Efraín que va ser de gira a la recerca dels ases, el símbol de la reialesa per excel·lència a Israel i altres societats semíticas ANE. Estava insinuant que Saúl tenia un dret legítim a dominar l'àrea a causa de les seves arrels ancestrals en Yimnah. Editors posteriors aparentment van malinterpretar la intenció de l'autor original i van suposar que "Yimnite" era una referència abreujada o defectuosa a "Benjaminite", la qual cosa porta a un a introduir la iod medial en totes dues aparicions del nom en 1 Samuel. Un malentès similar probablement va produir "Yiminite" d'una lectura original "Yimnite" en 2 Sam 20: 1 i Esth 2: 5. Les lectures de Syr i Targum reflecteixen la mateixa presumpció que la frase designa a Benjamin.

És possible suggerir que el text MT i LXX B conserva una lectura combinada de les dues variants "Yim (i) nite man" i "Benjaminite" (és a dir, Hertzberg 1 i 2 Samuel OTL, 75; McCarter 1 Samuel AB, 168 ). No obstant això, quatre factors indiquen que la lectura de MT i LXX B és correcta tal com està: el context genealògic de la llista, que afavoriria la retenció del terme -fill- per a expressar la relació filial entre Sofia i la següent persona; l'existència del motiu de les set generacions com un dispositiu literari antic documentat; la identificació introductòria de Kish com benjaminita que faria supèrflua un esment posterior de Benjamí; i la identificació del pare d'Aphiah com un Yim (i) nite en lloc d'unBen jaminite. La LXX L semblaria reflectir una pèrdua o eliminació de la paraula "fill" per part d'un escriba que no va entendre la força de la frase.

L'absència de Sofia de la genealogia de Saulide en 1 Cròniques 8: 33-40 i 1 Cròniques 9: 39-44 probablement es deu a l'empelt artificial del Cronista de l'arbre genealògic de Saulide en la genealogia postexílica dels clans que habiten en Gabaón, la qual cosa va resultar en l'eliminació dels noms de quatre ancestres Saulide coneguts (per a detalls i suggeriments alternatius, vegi NER i ABIEL).

Bibliografia

Edelman, D. 1988. El viatge de Saúl per la muntanya. Efraín i el Ramá de Samuel (1 Sam 9: 4-5; 10: 2-5). ZDPV 104: 44-58.

Sasson, JM 1978. Una -Convenció- genealògica en cronologia bíblica? ZAW 90: 171-85.

      DIANA V. EDELMAN