Afront

Significat d'Afront

A. Nom

jerpah (hP;r]h,

, 2781), «afront, oprobi». Aquest nom es troba en l'Antic Testament i en hebreu rabínic. En l'hebreu modern s'ha reemplaçat amb altres noms. Jerpah apareix 70 vegades en l'Antic Testament hebraico. Són molt pocs els casos en el Pentateuco i en els llibres històrics. El nom apareix amb més freqüència en els Salms, en els profetes majors i en Daniel. El primer exemple el trobem en Gn 30.23: «Ella va concebre i va donar a llum un fill, i va dir: Déu ha llevat el meu afront».

«Afront» o «oprobi» tenen un doble ús. D'una banda, els termes denoten una condició social. La dona soltera (Is 4.1) o la dona sense fills (Gn 30.23) carregaven amb un sentiment de deshonra en una societat on el matrimoni i la fertilitat eren altament valorats. La destrucció de Jerusalem i la captivitat van portar «oprobi» per a Judà: «Oh Senyor, conforme a la teva justícia, apartin-se, si us plau, la teva ira i el teu furor de sobre Jerusalem, la teva ciutat, la teva santa muntanya. Perquè a causa dels nostres pecats i per la maldat dels nostres pares, Jerusalem i el teu poble han estat lliurats a l'afront enmig de tots els que ens envolten» (Dn 9.16 rva). Pel mateix, l'«afront» d'una persona o nació els implicava menyspreu, burles i insults i xafarderies d'àmplia difusió.

Qualssevol fossin les causes de la deshonra (derrota militar, captivitat o enemistat), el salmista ora demanant ser alliberat de #aqueix «afronts»: «Aparta de mi l'oprobi i el menyspreu, perquè he guardat els teus testimoniatges» (Sal 119.22 rva: vegeu context; cf. Sal 109.25). Es pot apreciar el súmmum dels insults que es llançaven als que sofrien deshonra si observem els sinònims de jerpah que es troben en Jer 24.9: «I faré que davant tots els regnes de la terra siguin objecte d'espanto, d'oprobi, de refrany, de burla i de maledicció en tots els llocs on jo els empenyi» (rva). Diversos profetes van predir que el judici d'Israel l'experimentaria en part per l'humiliant «afront» davant les nacions: «Els perseguiré amb espasa, amb fam i amb pesta. Faré que siguin motiu d'espanto per a tots els regnes de la terra, i maledicció, horror, xiulada i afront davant totes les nacions a les quals els he expulsat» (Jer 29.18 rva; cf. Ez 5.14). Amb tot, Déu en la seva gràcia promet que llevarà l'«afront» quan els seus propòsits es compleixin: «Ell destruirà la mort per sempre; el Senyor Déu eixugarà les llàgrimes de tots els rostres, i llevarà l'oprobi del seu poble de sobre tota la terra» (Is 25.8 lba).

Les traduccions en la Septuaginta són: oneidismos («afront; injúria; deshonra; insult») i oneidos («deshonra; oprobi; insult»).

B. Verb

jarap (¹rh;

, 2778), «parlar asprament; afrontar». L'arrel d'aquests termes (que signifiquen «ser aspres o bruscos») es troba en les llengües semíticas septentrionals i meridionals. En hebreu, el verb es refereix a una manera de parlar, és a dir, de retreure a algú. El vocable es troba unes 50 vegades en l'Antic Testament, com per exemple en Sal 42.10: «Mentre els meus ossos s'infringeixen, els meus enemics m'afronten dient-me cada dia: On està el teu Déu?» (rva).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: AFRONT