Aiqar, llibre d'

AIQAR, LLIBRE DE. El llibre d'Ahiqar  és un rar exemple d'una obra politeista que va ser utilitzada i adaptada per alguns grups jueus. Com Tobit, és una novel·la sapiencial, és a dir, combina una història dramàtica amb una sàvia instrucció. És la més antiga de les obres extrabíblicas conservades i llegides pel poble jueu.

A. La història     

Segons les versions millor conservades de la trama, Ahiqar va ser un savi escrigui i conseller dels reis assiris Senaquerib i Esarhaddon (la seva ordre s'inverteix en les versions posteriors). Veure AIKAR / AIQAR. Com mancava d'un fill, el savi va adoptar al seu nebot Nadin, a qui va entrenar per a ser el seu successor instruint-lo amb sàvies paraules. Nadin va succeir a l'ancià Ahiqar, però lluny de mostrar la gratitud apropiada al seu oncle, Nadin el va incriminar falsificant cartes traïdores en nom d'Ahiqar. Quan Esarhaddon va ser informat del presumpte crim d'Ahiqar, el va condemnar a mort. Va succeir que Nabushumishkun, l'oficial encarregat d'executar a Ahiqar, havia estat salvat per ell en un moment anterior quan els seus rols es van invertir i Ahiqar va rebre l'ordre de matar-ho. L'oficial va acordar perdonar a Ahiqar i matar a un eunuc en el seu lloc. Una vegada que es va saber a l'estranger que Ahiqar havia mort, el rei egipci va llançar un desafiament al monarca assiri: si li enviava a algú que pogués construir un palau entre el cel i la terra, Esarhaddon rebria els ingressos durant 3 anys d'Egipte. Si no es pogués trobar tal expert, llavors el rei assiri hauria de pagar al sobirà egipci una suma similar. Esarhaddon va lamentar la pèrdua d'Ahiqar i es va omplir d'alegria en descobrir que la seva ordre anterior havia estat anul·lada. Una vegada que es va recuperar del seu confinament, Ahiqar va ser a Egipte i va manejar tots els problemes amb sorprenent enginy i saviesa. Va tornar a Assíria amb els ingressos d'Egipte i es va venjar de Nadin. Ho va castigar severament i ho va criticar durament pel que havia fet; la malparada Nadin es va inflar i va morir. el rei egipci va llançar un desafiament al monarca assiri: si li enviava a algú que pogués construir un palau entre el cel i la terra, Esarhaddon rebria els ingressos durant 3 anys d'Egipte. Si no es pogués trobar tal expert, llavors el rei assiri hauria de pagar al sobirà egipci una suma similar. Esarhaddon va lamentar la pèrdua d'Ahiqar i es va omplir d'alegria en descobrir que la seva ordre anterior havia estat anul·lada. Una vegada que es va recuperar del seu confinament, Ahiqar va ser a Egipte i va manejar tots els problemes amb sorprenent enginy i saviesa. Va tornar a Assíria amb els ingressos d'Egipte i es va venjar de Nadin. Ho va castigar severament i ho va criticar durament pel que havia fet; la malparada Nadin es va inflar i va morir. el rei egipci va llançar un desafiament al monarca assiri: si li enviava a algú que pogués construir un palau entre el cel i la terra, Esarhaddon rebria els ingressos durant 3 anys d'Egipte. Si no es pogués trobar tal expert, llavors el rei assiri hauria de pagar al sobirà egipci una suma similar. Esarhaddon va lamentar la pèrdua d'Ahiqar i es va omplir d'alegria en descobrir que la seva ordre anterior havia estat anul·lada. Una vegada que es va recuperar del seu confinament, Ahiqar va ser a Egipte i va manejar tots els problemes amb sorprenent enginy i saviesa. Va tornar a Assíria amb els ingressos d'Egipte i es va venjar de Nadin. Ho va castigar severament i ho va criticar durament pel que havia fet; la malparada Nadin es va inflar i va morir. Si li enviava a algú que pogués construir un palau entre el cel i la terra, Esarhaddon rebria els ingressos durant 3 anys d'Egipte. Si no es pogués trobar tal expert, llavors el rei assiri hauria de pagar al sobirà egipci una suma similar. Esarhaddon va lamentar la pèrdua d'Ahiqar i es va omplir d'alegria en descobrir que la seva ordre anterior havia estat anul·lada. Una vegada que es va recuperar del seu confinament, Ahiqar va ser a Egipte i va manejar tots els problemes amb sorprenent enginy i saviesa. Va tornar a Assíria amb els ingressos d'Egipte i es va venjar de Nadin. Ho va castigar severament i ho va criticar durament pel que havia fet; la malparada Nadin es va inflar i va morir. Si li enviava a algú que pogués construir un palau entre el cel i la terra, Esarhaddon rebria els ingressos durant 3 anys d'Egipte. Si no es pogués trobar tal expert, llavors el rei assiri hauria de pagar al sobirà egipci una suma similar. Esarhaddon va lamentar la pèrdua d'Ahiqar i es va omplir d'alegria en descobrir que la seva ordre anterior havia estat anul·lada. Una vegada que es va recuperar del seu confinament, Ahiqar va ser a Egipte i va manejar tots els problemes amb sorprenent enginy i saviesa. Va tornar a Assíria amb els ingressos d'Egipte i es va venjar de Nadin. Ho va castigar severament i ho va criticar durament pel que havia fet; la malparada Nadin es va inflar i va morir. llavors el rei assiri hauria de pagar al sobirà egipci una suma similar. Esarhaddon va lamentar la pèrdua d'Ahiqar i es va omplir d'alegria en descobrir que la seva ordre anterior havia estat anul·lada. Una vegada que es va recuperar del seu confinament, Ahiqar va ser a Egipte i va manejar tots els problemes amb sorprenent enginy i saviesa. Va tornar a Assíria amb els ingressos d'Egipte i es va venjar de Nadin. Ho va castigar severament i ho va criticar durament pel que havia fet; la malparada Nadin es va inflar i va morir. llavors el rei assiri hauria de pagar al sobirà egipci una suma similar. Esarhaddon va lamentar la pèrdua d'Ahiqar i es va omplir d'alegria en descobrir que la seva ordre anterior havia estat anul·lada. Una vegada que es va recuperar del seu confinament, Ahiqar va ser a Egipte i va manejar tots els problemes amb sorprenent enginy i saviesa. Va tornar a Assíria amb els ingressos d'Egipte i es va venjar de Nadin. Ho va castigar severament i ho va criticar durament pel que havia fet; la malparada Nadin es va inflar i va morir. Ho va castigar severament i ho va criticar durament pel que havia fet; la malparada Nadin es va inflar i va morir. Ho va castigar severament i ho va criticar durament pel que havia fet; la malparada Nadin es va inflar i va morir.

B. Versions     

La primera versió existent d'Ahiqar és el text arameu fragmentari que es va trobar en Elefantina. El papir data de finals del segle V a. C.  i conté parts de la narració en 5 columnes (a través de la -execució- d'Ahiqar) i dits en les 9. Més tard, van aparèixer moltes altres versions del llibre. Algunes peces petites, molt fragmentaris del que podia haver estat un segle primer CE S'han identificat traduccions demòtiques d'Ahiqar (Küchler 1979: 333-37; Lindenberger 1983: 310-12), però la seva naturalesa segueix sense ser clara. Els dos fragments amb seccions narratives no concorden en tots els detalls amb les versions conegudes de la història, i el fragment amb ensenyaments sapiencials no ofereix correspondència amb els altres textos. Ahiqar va ser, amb tota probabilitat, traduït al grec, però no s'ha trobat cap còpia d'aquesta versió. El Gk Vida d'Esopo ( caps. 23-32), no obstant això, conté seccions que discorren paral·lels al llibre, amb Esopo assumir el paper d'Ahiqar i el rei babiloni Lykeros el del governant a qui serveix. L'hipotètic grec Ahiqar finalment va servir com a base per a les traduccions al romanès i eslau, i aquest últim es va convertir en elVorlage de les edicions russa i sèrbia. La traducció siríaca, que existeix en més d'una recensió, és la més antiga i valuosa de les versions completes. A partir d'ell es van fer versions en armeni i àrab (i Karshuni), i l'armeni es va convertir en la base de les traduccions al georgià i al turc antic. Alguns dels proverbis d'Ahiqar estan inclosos en el Llibre etíop dels savis filòsofs, que va ser traduït de l'àrab (Lindenberger 1983: 4-7). En alguns casos, Ahiqar s'ha inclòs com un apèndix de Les mil i una nits.

C. Data i origen     

Fins i tot abans que es trobés el papir d'Elefantina, se sabia que Ahiqar era precristià en la data perquè en Tobías s'esmenten elements de la seva història, alguns dels seus personatges principals i aspectes de la seva instrucció (1: 21-22 [Ahikar es diu Nebot de Tobit; veure també 4QTobaram a ]; 2.10; 11: 18-19; 14.10 [veure 4QTobaram d ; el seu nom en alguns mss en 14.15 és un error, potser per a Cyaxares]). Els descobriments a Egipte simplement van confirmar l'antiguitat del treball. L'escriptura del papir Elefantina es pot classificar com -. . . formal o semiformal de finals del segle V -(Naveh 1970: 35 ; Cowley 1923: 204). El most historia, per tant, haver estat escrit en algun moment després del començament del regnat d'Esarhadón (680 AC) i abans que es fes la còpia de la mateixa d'Elefantina. Aquest text maltractat, que no sembla ser l'autògraf (Lindenberger 1983: 19), conté parts tant de la narrativa com d'aquests, però el punt (o punts) on va haver-hi un canvi (o canvis) de l'un a l'altre. no ha sobreviscut. Això planteja el problema de si el llibre tal com està és una unitat (i, per tant, probablement es va compondre d'una vegada) o és una combinació posterior de narrativa i dites que originalment estaven separats i de dates diferents. Fins on es pot rastrejar la història, es combinen, però els proverbis o dites semblen estar escrits en una forma més antiga d'arameu, en un dialecte occidental, que l'arameu oficial de la narració (Greenfield 1978: 97; Lindenberger 1983 : 19, 279-304). Si això és cert,terminus a quo implícit en la narrativa; però la conclusió no és inevitable, en la mesura en què el material tradicional com els proverbis estaria naturalment en una dicció més arcaica o poètica que la narrativa. A més, fins i tot en arameu hi ha referències a la narrativa en aquests. Finalment, com va assenyalar Küchler (1979: 330), les primeres paraules del papir arameu ( ˒lh m] ly ˒ḥyqr [aquestes són les paraules d'Ahiqar]) impliquen que hi ha dites involucrades.

Alguna vegada es va pensar que l'hebreu podria haver estat l'idioma original del llibre, però les opinions dels erudits van canviar amb el descobriment del text arameu. L'escenari assiri del conte va suggerir a alguns que l'autor va escriure en acadio (per exemple, Cowley 1923: 205-08; Grelot 1972: 429) del qual es va traduir l'arameu (Cowley va postular una traducció intermèdia persa). No obstant això, si bé aquest punt de vista continua trobant defensors, ara sembla més probable que tant la narrativa com aquests s'hagin compost en arameu (Lindenberger 1983: 16-17, qui observa un joc de paraules arameu en dir 41 [ ḥṭ (fletxa) i ḥṭ˒ ( pecat)]).

D. Estructura     

Com es va indicar anteriorment, s'ha afirmat que aquests es van originar per separat de la narració, per la qual cosa la combinació actual dels dos es deu a una operació editorial posterior. Tots els textos existents, no obstant això, contenen tots dos, però queden dubtes sobre la forma del llibre degut a les incerteses respecte a la ubicació exacta d'aquests. És obvi que les grans diferències separen aquests arameus i els de les versions posteriors, i que per al material sapiencial, aquests últims també mostren variacions entre si. Però un problema estructural més significatiu té a veure amb la ubicació original dels proverbis, una vegada que es van unir a la narrativa (si és que alguna vegada es van separar). En el text arameu, les columnes numerades i – v contenen narratives i vaig veure – xiv ofereixen dits. Cap de les línies narratives fragmentàries indica una transició als proverbis. Això pot implicar que en la versió aramea aquests van venir al final de la narració (Cowley 1923: 210; LindenbergerOTP 2: 480). Grelot (1972: 432-51) intenta integrar els dos ordenant les columnes en l'ordre i, vaig veure-xiv, ii-v, però l'estat del text fa que qualsevol conclusió sigui bastant incerta. Les versions posteriors principals – siríaco, armeni i àrab – presenten dos conjunts de dites: el primer ( capítol 2) conté la instrucció d'Ahiqar sobre Nadin i el segon (capítol 8) les seves dures paraules per a ell prop de la conclusió. Les seccions paral·leles de la vida d'Esoposon distintius en què l'única secció de dites que Esopo lliurament al seu fill adoptiu Ennus es troba abans que Esopo se'n vagi a Egipte i just abans de la mort d'Ennus. Com no es pot deduir gens definit del text arameu i el material d'Esopo és un cas especial, és raonable suposar que l'arranjament que se dóna en les versions siríaca, armènia i àrab és l'original. Consulti també ANET 427-30; APOT 2: 715-84; Proverbis OTL.

Bibliografia

Cowley, A. 1923. Papirs arameus del segle V a . C. Oxford. Repr. Osnabrück, 1967.

Greenfield, JC 1978. Els dialectes de l'arameu primerenc. JNES 37: 93-99.

Grelot, P. 1972. Histoire et sagesse de ‘ qarḥı̂ l’assyrien . Pàgines. 427-52 en Documents araméens d’Egypte. LAPO . París.

Küchler, M. 1979. Frühjüdische Weisheit in donin Achikar-Traditionen? Pàgines. 319-413 en Frühjüdische Weisheitstraditionen. OBO 26. Göttingen.

Lindenberger, JM 1983. Els proverbis arameus d'Ahiqar. JHNES . Baltimore.

Naveh, J. 1970. El desenvolupament de l'escriptura aramea. Actes de l'Acadèmia de Ciències i Humanitats d'Israel 5/1. Jerusalem.

      JAMES C. VANDERKAM