Alè
també: Aliento
Significat d'Alè
(heb. neshâmâh; rûaj, «alè», «disposició», «vent», «esperit»; nefesh; hebel,
«bufo»; gr. pnéuma, pnoe).
Les paraules hebrees tenen significats molt similars, encara que neshâmâh sovint
emfatitza l'acte físic de respirar, i rûaj el principi vital, del qual la respiració és
expressió. Rûaj és la paraula més corrent, i s'usa 378 vegades en la RVR. Les
traduccions més freqüents «són «esperit», «vent» i «alè». En passatges com Gn.
3:8, 8:1, Ex. 10:3 i 14.21, rûaj evidentment es refereix als corrents d'aire de
l'atmosfera, mentre que en Gn. 7.22, Job 4:9 i Sal. 18.15, per exemple, concerneix a la
respiració pel nas. Atès que un ser vivent respira, l'alè és una evidència
de la presència la vida mateixa, o del principi vital que, per extensió, rûaj també
va arribar a denotar. A més, identifica altres característiques que acompanyen la vida,
com la ment, la intel·ligència i les emocions o actituds. En aquest últim sentit a
quin es tradueix com a «esperit» (Sal. 32:2; Is. 54:6; Dn. 2:1; etc.).
Hebel és molt usat per l'autor de l'Eclesiastés per a mostrar la «vanitat» de els
actes i les coses humanes (Ec. 1:2, 14; 6:2, 9; etc.), i un terme que designa a els
déus falsos per la seva falta de consistència (1 R. 16.13; Jer. 2:5; 14.22). Vegeu Ànima.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).