Apame

APAME (PERSONA) [Gk Apamē ( Ἀπαμη ) ]. Una concubina de Darío I (521-486 a. C.  ) que exercia molt de poder sobre el seu rei, segons 1 Esd 4: 29-32. L'autor apòcrif ens informa que no va ser una de les esposes de Darío, és a dir, Atossa, Artystone, Parmys i la filla d'Otanes, sinó Apame, filla de Bartacus l'Il·lustre (o Thaumastos Bartacus), qui -va dominar- al rei. El significat històric d'Apame es conserva únicament a través d'una il·lustració del poder de les dones en -El banquet de Darío- (1 Esdr 3: 1-4: 63). Probablement Darío va capturar a Apame durant la seva conquesta dels grecs (Herodoto 3-6).

Les concubines eren un lloc comú en la cort persa. El pare de Darío, Artajerjes, tenia 360 concubines, veient una per dia. Els soldats perses tenien permís per a portar concubines en excursions militars. No obstant això, les accions d'Apame (burlar-se del rei i burlar-se del rei) són incompatibles amb els costums contemporanis i els rols de gènere. Fins i tot les reines van sobreviure sota la misericòrdia del rei (Ester 1: 15-20; i el paper de la reina Atossa de Darío en Pers.). El context de la història d'Apame òbviament contrasta amb el relat bíblic (Esdras 1-8). Tres diferències importants entre els relats són (1) el rei sota el qual va tornar Zorobabel: Ciro (Esdras 2: 2) o Darío (1 Esd. 4.13); (2) la naturalesa de l'autoritat de Zorobabel: Déu d'Israel i el rei Ciro (Esdras 4: 3) o el rei Darío (1 Esd 4: 47-58); i (3) la raó per la qual Zorobabel es va involucrar: l'herència i la llei de Moisès (Esdras 3: 2) o la intel·ligència i l'aplicació de la història d'Apame (1 Esdr 3: 1-4: 63).

Es coneixen nombrosos cognats d'Apame i referències a concubines perses: les esposes de Seleucus I Nicator, Magues i Prusias es deien totes Apama. I almenys sis llocs antics van ser nomenats Apamea.

      JERRY A. PATTENGALE