Apedregada

Significat d'Apedregada

(heb. sâqal, «apedregar»; râgâm, «llançar pedres»; gr. katalitházÇ, «apedregar»
[completament]; lithá5Ç, «apedregar»; lithoboléÇ, «llançar pedres»).
El primer esment que apareix en la Bíblia de l'apedregada es troba en Ex.
8.26, quan Moisès va manifestar el seu temor que si els israelites oferien sacrificis en
Egipte els habitants del país els apedregarien. No obstant això, no hi ha registres que
ésa fos la manera d'aplicar la pena de mort en #aqueix nació. Se sap que més
tarda els perses, macedonis i grecs van emprar aquesta pena capital. Als israelites
se'ls va ordenar apedregar als culpables d'idolatria (Lv. 20:2; Dt. 13:6-10; 17:2-5),
impudícia (Dt. 22.20-24) o blasfèmia (Lv. 24:11-16; cf 1 R. 21:9-13). Abans de
apedregar a una persona havien de comparèixer almenys 2 o 3 testimonis, que devien
ser els primers a llançar les pedres; a continuació, tot el poble tenia que
unir-se per a infligir #aqueix càstig (Dt. 17:5-7). La Mishná (Sanhedrin 6:4) descriu
detalladament el procediment per a la lapidació: «El lloc de l'apedregada deu
ser del doble de l'altura d'un home. Un dels testimonis li dóna una empenta (al
condemnat) a l'altura dels malucs, (de manera) que caigui sobre el seu cor (de
bruces). A continuació, li ho dóna volta. Si la caiguda li va causar la seva mort, (el testimoni)
haurà complert (el seu deure); però si no fos així, el segon testimoni prendrà una pedra
i la hi llançarà al pit. Si mor a conseqüència d'això, (el testimoni) hi haurà
compliment (el seu deure); però si així no anés, ell (el condemnat) serà apedregat per tot
Israel, perquè escrit està: Les mans dels testimonis seran les primeres a intentar
donar-li mort, i després les mans de tot el poble (Dt. 17.17)» (Talmud, Soncino
ed., p 295). A Acán li ho va apedregar per apropiar-se de certes objectes en contra de les
instruccions de Déu (Jos. 7.25, 26; cf 6.18, 19). Els jueus van intentar apedregar a
Jesús ben bé 2 vegades pel suposat delicte de blasfèmia (Jn. 8.59; 10.31-33). A
Esteban ho van acusar del mateix i ho van apedregar (Hch. 7.57-59). Pablo va ser lapidat
una vegada a Àsia Menor (Hch. 14.19; cf 2 Co. 11.25), i va estar a punt de ser
apedregat en altres ocasions (cf Hch. 14:5,6).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: APEDREGADA

APEDREGADA segons la Bíblia: Entre els hebreus, el condemnat era, generalment, apedregat. S'usava en aquells delictes que eren castigats amb la pena de mort. Entre els quals mereixien aquesta cruel pena estaven: la idolatria (Lv. 20:2; Dt. 17:2-5), la blasfèmia (Lv. 24:10-16), el trencament del dissabte (Nm. 15.32-36), la fetilleria (Lv. 20.27)

Entre els hebreus, el condemnat era, generalment, apedregat. S'usava en aquells delictes que eren castigats amb la pena de mort. Entre els quals mereixien aquesta cruel pena estaven: la idolatria (Lv. 20:2; Dt. 17:2-5), la blasfèmia (Lv. 24:10-16), el trencament del dissabte (Nm. 15.32-36), la fetilleria (Lv. 20.27), el fals exercici de la missió profètica i l'induir al poble a la idolatria (Dt. 13:1-11), l'apropiació d'un objecte sagrat (Jb. 6.17-19; 7:1; Lv. 27:28), la desobediència obstinada (Dt. 21.18-21) i diverses classes d'impuresa.

El lloc de l'apedregada o lapidació estava als afores del campament o de la ciutat (Lv. 24:14; 1 R. 21:9-13).

El criminal era convidat a confessar el seu pecat (Jos. 7.19), i a continuació un dels testimonis llançava una pedra gran sobre el pit del culpable, i si aquest cop no era suficient per a donar-li mort, intervenien els altres testimonis, i si això no era encara suficient, llavors arremetien tots els espectadors (Dt. 17:7).

Els ajusticiadores es llevaven la roba per a tenir major llibertat de moviment (Hch. 7.58). A vegades a l'ajusticiat se li llançava des d'una altura considerable.

La lapidació era sovint un recurs al qual el populatxo de les diferents èpoques recorria quan no podia suportar el missatge o els fets d'algun personatge (Éx. 8.26; 2 Cr. 24:31; Lc. 20:6; Jn. 8.59; Hch. 5.26; 14:5; 19:2; 2 Co. 11.25). El primer màrtir cristià, Esteban, va morir lapidat.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: APEDREGADA