Argila

Significat d'Argila

(heb. generalment jômer; també dt.{abeh, tît, melet; aram. jasaf; gr. plós).
Material mal·leable del sòl que s'usa per a fer maons i atuells diversos. En
Egipte, l'argila al·luvial que portava el Nil, barrejada amb sorra i palla, s'usava per a
fer maons i com a ciment (Ex. 1.14). Les diverses classes d'argiles que es
usaven en diferents llocs depenia de les restes de substàncies orgàniques e
inorgàniques barrejades amb el mineral bàsic: silicat d'alumini. Una de les
qualitats bàsiques de l'argila és la seva capacitat si es fes cada vegada més modelable al
afegir-se aigua, i més sòlida en assecar-se.
Evidentment es van usar motlles d'argila per a fondre els materials de bronze per a
el temple de Salomó (1 R. 7.46). La paraula aramea traduïda «fang cuit» en
Dn. 2 s'ha d'interpretar com a «material que estan fetes els atuells d'argila».
Hem de recordar que Adán va ser format d'argila (Job 10:9, LPD), i que en mans
de Déu som de #aqueix material (ls. 64:7, BJ). Jesús, en preparar una mica de fang,
va formar un cataplasma que va usar per a sanar al cec (Jn. 9).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ARGILA

ARGILA segons la Bíblia: Compost de sílice i alúmina, té la característica de ser plàstica quan està barrejada amb aigua. En ser sotmesa a l'acció de la calor, perd l'aigua i es contreu. De terra argilenca es van fer els motlles de les foses del rei Salomó en la plana del Jordán, entre Sucot i Saretán (1 R. 7.46; 2 Cr. 4.17).

Compost de sílice i alúmina, té la característica de ser plàstica quan està barrejada amb aigua. En ser sotmesa a l'acció de la calor, perd l'aigua i es contreu. De terra argilenca es van fer els motlles de les foses del rei Salomó en la plana del Jordán, entre Sucot i Saretán (1 R. 7.46; 2 Cr. 4.17).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ARGILA