Arimatea

ARIMATEA (lloc) [Gk Arimathaia ( Ἀριμαθαια ) ]. Var. ARIMATAEA; HARMATAIM; RAMATEM; RAMATA; RAMA; RAMA; ER-RAM. Cadascun dels Evangelis esmenta aquest poble només una vegada, i sempre en associació amb JOSÉ D'ARIMATEA, qui va col·locar el cos de Crist en la seva pròpia tomba (Mateo 27:57; Marcos 15.43; Lucas 23.50; Juan 19.38). Aquest poble jueu (Lucas 23.50) estava en l'àrea dels pujols de Sefela, aproximadament a 20 milles. E de la moderna Jaffa, i és molt probable que sigui idèntica a la moderna Ramathain (Jos. Ant 13.4.9) o Rathamein: toparquías samaritanes. En 145 a. C.  , el rei sirià Demetrio II Nicator va lliurar tres toparquías samaritanes, inclosa Arimatea, al líder jueu Jonatán (1 Mac 11.34).

Tant Eusebio com Jerónimo identifiquen a Arimatea amb el lloc de naixement de Samuel, és a dir, Ramá o Ramathaim-zophim, "les dues Ramáhs" o "altures bessones" dins d'Efraín (1 Sam 1.19). L'Onomasticon  ho identifica amb aquest lloc (Aramathem-Sophim) prop de Thamna i Lydda ( Euseb. Onomast.144,28; 1 Sam 1: 1). En el segle IV, Jerónimo va informar que la Santa Paula va visitar aquest lloc. Fortes tradicions de l'Edat mitjana reforcen aquesta afirmació, celebrant aquesta ciutat com la llar original del profeta. I fins i tot es va erigir allí un monestir de José d'Arimatea. Les tradicions en conflicte insten la ubicació d'Arimatea en la moderna Rentis, a 15 milles. E de Jaffa. Altres suggeriments per a Arimatea inclouen er-Ram i el-Birah-Ramallah, 5 i 8 milles. N de Jerusalem, respectivament. El mapa de mosaic de Madeba també mereix atenció, ja que enumera Armathem i Arimathe.

Tots els suggeriments anteriors coincideixen amb l'heb hārāmāta, Ramathaim (1 Sam 1: 1). La directiva ell-, "cap a Rama", acomoda geogràficament les seleccions anteriors. Hārāmāta es converteix en Armathaim en la LXX.

      JERRY A. PATTENGALE